Les factories mediàtiques del PP van a cops de puny contra Vox i acusen els d'Abascal de prosperar a l’ombra de qualsevol sàtrapa que se’ls posi a tret. L’altre dia, Federico Jiménez Losantos els anomenava “putinets”. Fa un parell de mesos, la fundació FAES els acusava d’haver-se sumat a “la cinquena columna de Putin”. Però l’hemeroteca és punyetera i rancuniosa. L’any 2016, José María Aznar va publicar al seu perfil de Facebook unes fotografies d’adhesió i encaixades de mans amb el president rus. “Conservem una vella i bona amistat”.
[Lee aquí en castellano el artículo de Jonathan Martínez]
L’apel·latiu “putinista” serveix per sentenciar qualsevol debat sense passar pel tràmit feixuc dels arguments. Puigdemont és un “pròfug putinista”, deia Cayetana Álvarez de Toledo. La investigació sobre Alberto González Amador respon a una “estratègia putinista”, diu Isabel Díaz Ayuso. “Podem, el millor aliat de Putin”, afirma un conegut blog de la bulosfera genovesa. Xerrameca per a amnèsics, ja que només cal obrir diaris antics per veure la dreta espanyola bavejant al Kremlin. Putin era un tipus tan fiable que fins i tot Alberto Ruiz-Gallardón li va regalar la Clau d’Or de Madrid pocs anys després que Rússia hagués reduït Grozni a cendres.
Ara que els aranzels de Trump estrenyen el setge, se senten veus que miren cap a la Xina. Tots els inconvenients que alguns veuen a Cuba i Veneçuela desapareixeran com per art de màgia quan es parli de negocis a Pequín. Els qui ahir escopien sobre la tomba de Fidel Castro no tindran cap problema a empollar-se el Llibre Roig de Mao passejant per la Ruta de la Seda. De moment, Sánchez ja ha volat cap a l’Orient Llunyà a la recerca d’una abraçada amb Xi Jinping. Pel que sembla, compta amb el vistiplau de Brussel·les.
“Has de tenir sempre el cap fred, el cor calent i la mà estesa”, diuen que va dir Confuci. El PP, amb el cap calent i el cor glaçat, es llança al coll de Sánchez i explica que el viatge a la Xina és una cagada diplomàtica perquè tensiona les relacions amb Washington. Com si la cosa no estigués ja prou tensa. Però l’hemeroteca, sempre punyetera i rancuniosa, hi torna un cop més per deixar el personal amb el cul a l’aire. El juny del 2017, Feijóo va emprendre un viatge oficial a la Xina que va qualificar de “pioner”. I per acabar-ho d’adobar, Cospedal havia signat el 2013 un memoràndum de col·laboració amb el Partit Comunista Xinès.
Els apetits comercials no entenen de manies ètiques ni de maximalismes doctrinaris. Igual que un petó de conte converteix un gripau en príncep, la geopolítica converteix tirans en estadistes o estadistes en tirans, segons convingui en cada moment. Mentrestant, polítics i televisions maregen el respectable amb una barra d'aquí a Pequín, repetint maniqueismes de posar i treure que envellixen penosament. Per entendre la política mundial no cal entendre de valors ni de drets: segueix el rastre dels diners, passi pel Teatre Bolxoi o per la Gran Muralla Xinesa.