L’estiu va començar amb el president Trump amenaçant els governs de l'OTAN que no arribessin a una inversió pública militar d’un 5% del seu PIB. Un augment molt important per a la majoria de països. Això ho va fer poc abans de la cimera de l’OTAN que va tenir lloc el passat mes de juny a la Haia. Els països membres no s’hi van oposar. Així i tot, el mateix Trump no va quedar prou satisfet i ho demostrà públicament davant les reticències apuntades pel govern espanyol que va buscar la seva pròpia posició per no poder arribar a aquesta xifra.
S’argumenta (també el govern espanyol encara que no arribi al 5%) que Europa i l’OTAN s’han de rearmar davant l’escenari geopolític actual. I Putin es presenta com a un enemic principal. Coincidint amb el 14 de juliol, la festa nacional francesa, Emmanuel Macron, el president de la República anunciava una inversió rècord en armament. Després de la festivitat, el dia 15 de juliol, el seu primer ministre, François Bayrou, anunciava unes retalles rècord en inversions per a polítiques socials. Aquestes retallades incorporen, fins i tot, que dos dies festius passin a ser laborables...
L’estiu entra en la seva recta final amb una trobada amistosa entre el president dels Estats Units i el de Rússia, a Alaska, mostrant una gran sintonia. No només això, és una reunió que reforça Putin, les seves polítiques, les seves ambicions... Trump reclama al president ucraïnès que es mogui de les seves posicions per buscar el final de la guerra.
Putin en els darrers anys ha esdevingut una mena de nou Hitler, així ha estat presentat en diferents ocasions per representants polítics europeus, dels Estats Units, periodistes, analistes... Particularment, des de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el 24 de febrer de 2022 que va desencadenar la fase actual de la guerra. Se’ns ha dit que Putin, com Hitler començava una invasió d’Europa, no només d’Ucraïna, i calia una resposta contundent. Ara ens podríem preguntar: si Putin és el nou Hitler, tal com ens han explicat, com s’ha d’entendre l’afectuosa reunió amb Trump?
Els governs europeus, i les seves ciutadanies, farien bé d’entendre l’escenari actual i actuar amb coherència. Trump i Putin actuen moguts per interessos propis, com a part important dels partits polítics, i no tenen cap problema per vestir-los i disfressar-los de la manera que més convingui per aconseguir la legitimació que els ajudi a aconseguir-los.
Putin vol mantenir la seva posició dominant en el seu país i la seva àrea d’influència. Si per aconseguir-ho cal estar en guerra amb Ucraïna, ho estarà. Trump vol aconseguir fer els canvis econòmics, socials i culturals, que no va poder durant la primera legislatura. Si per aconseguir-ho cal fer guerres econòmiques amb aranzels o donar suport a altres guerres militars (o altres tipus de violències), ho farà.
Els interessos de Trump i Putin, tenen molt poc a veure amb els interessos de les seves ciutadanies i tampoc de les europees. Trump ho demostrava un cop més fa pocs dies quan declarava que totes les persones pobres que vivien en situació de sense llar a Washington, la capital del país, havien de marxar ràpidament. Deia que ja els ajudarien d’alguna manera, però que havien de desaparèixer. No els podem veure. Posar fi a la pobresa o acabar amb les persones pobres? A Ucraïna aquesta setmana farà tres anys i mig que es manté una fase de guerra que no resol cap dels problemes que allà tenen, a Palestina continua la voluntat d’exterminar...
Si avui hem de tornar a parlar de Hitler, si avui algú ens vol convèncer que hi ha un nou Hitler, faríem bé de buscar la manera de pensar honestament i rigorosament amb el nostre propi cap i veure qui promou odi, mort i dolor; i, també, quins poden ser els camins que promoguin vida i concòrdia mentre intentem anar resolent els conflictes que vivim.