Les onades de calor a casa nostra cada any són més freqüents: dies que superen els 40° i nits tòrrides que no baixen dels 20°. I les previsions són que, a causa del canvi climàtic, cada any seran més freqüents. Les ciutats que hem construït no estan dissenyades per acomodar aquestes temperatures i molts cops empitjoren la sensació: quilòmetres d’asfalt sense arbres que acumulen la calor, carrers estrets que impedeixen els corrents d’aire, etc. Hi ha qui per sobreviure aquestes onades de calor escapa a la platja o a la muntanya, a la natura, i es refresca menjant una peça de fruita dolça. Però n’hi ha d’altres que treballen durant les onades de calor sense pausa i entre aquests es troben els temporers i les temporeres que recullen fruita.

Al juny comença la temporada de fruita dolça a les Terres de Ponent i milers de temporers, la majoria homes d’uns 40 anys provinents de l’Àfrica Subsahariana i amb permís de treball, arriben per cobrir la demanda de treball que fan les explotacions agràries. Aquests temporers treballen durant hores sota el sol, a temperatures sovint vora els 40°, fent esforços físics i amb poca protecció. La setmana passada un treballador va morir a causa d’un cop de calor mentre treballava a 41°. És una mort que segurament es podria haver evitat si les condicions dels temporers fossin les adequades.

El col·lectiu “Fruita amb Justícia Social” denuncia que molts dels temporers no tenen els drets més bàsics garantits. Encara que aquells que arriben amb un contracte de la borsa de pagesos tenen, en teoria, allotjament garantit, la majoria són contractats per ETT que no els ofereixen allotjament, de manera que acaben malvivint en assentaments sense llum ni accés a aigua potable. A més, molts d’ells no tenen garantit per part dels ocupadors accés a aigua potable fresca ni a zones d’ombra mentre treballen. Tampoc se’ls donen equips de protecció adequats com roba transpirable, barrets o crema solar. Quelcom impensable en qualsevol altra indústria. Els temporers treballen jornades llargues, amb contractes per menys hores de les que efectuen i amb salaris al límit de l'SMI als quals se’ls resta allotjament i menjar - quan se’ls ofereix-. Les persones temporeres no poden escapar les onades de calor, però tampoc es poden protegir contra elles.

Cada cop més multinacionals s’introdueixen en el nostre territori. El seu model de negoci consisteix a produir a molt baix cost i substituir pagesos més petits, ocupar tot el mercat i augmentar el seu marge de beneficis proveint al màxim de supermercats possibles. La recollida de la fruita es converteix en un camp de batalla per reduir els costos al mínim i aquí és on es trepitgen els drets de les persones temporeres. Elles són un element essencial d’un sistema econòmic que converteix els camps en una peça més d’especulació, transformant-los en una moneda de canvi d’una economia financeritzada on pesa més repartir dividends que garantir les condicions laborals de la gent que treballa la terra.

No només les persones temporeres pateixen les onades de calor, també el personal de neteja de les ciutats. Fa unes setmanes coneixíem la notícia de la mort d’una treballadora del servei de neteja de Barcelona després de patir un suposat cop de calor. A principis de juliol, quan només havíem patit una onada de calor, ja s’havien denunciat almenys vuit cops de calor entre només el personal de neteja de Barcelona. Durant aquella primera onada de calor, més de 200 persones van morir a Catalunya a causa d’un cop de calor. I això anirà a més si no fem res. Un estudi científic denuncia que la crema de combustibles fòssils de les últimes dècades ha augmentat fins a quatre graus més les últimes onades de calor. A causa de l’escalfament global, en les pròximes dècades s’espera que a Catalunya s’assoleixin els 50° a llocs com Ponent o les Terres de l’Ebre i nits tòrrides de 30° a Barcelona.

Els experts i les expertes demanen ajustar la nostra manera de viure i les nostres ciutats (i pobles) a aquestes noves temperatures. Combatre l’efecte d’illa de calor augmentant les zones verdes i canviant els materials com l’asfalt per altres que no acumulin la calor, crear més refugis climàtics, oberts i accessibles a tothom, i aïllar bé els habitatges, invertint en climatització. Però aquestes mesures no serviran de gaire per les persones temporeres i el personal de neteja de ciutat que hauran de seguir treballant durant onades de calor. Hem de canviar el nostre model econòmic cap a un amb un consum menor, sobretot de combustibles fòssils, i on l’objectiu sigui la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom. No és suficient adaptar-nos, també hem de lluitar contra l’escalfament global i el canvi climàtic.