En català hem de dir rendible o rentable? A causa de les interferències lingüístiques, sovint ens sorgeixen dubtes com l’anterior. En aquest cas, però, no es tracta de diferenciar entre quina forma és correcta i quina no, sinó de saber-ne el significat segons el context, perquè totes dues existeixen en català i són normatives, encara que d’entrada no ho sembli.
Aquesta mena de grups de paraules són coneguts com a doblets lingüístics, és a dir, parelles de mots que s’assemblen molt, però que volen dir coses diferents. Per això, moltes vegades creen confusions i dubtes a l’hora de fer-los anar, però també sobretot per la influència del castellà. Per evitar malentesos o equívocs, vet aquí uns quants exemples de doblets lingüístics ben habituals.
1. Compondre / composar
Compondre o composar? Compost o composat? Sens dubte, és un dels dubtes més freqüents en català. Per començar, és important saber que els dos verbs existeixen, però tenen significats diferents. Per tant, cometem l’errada quan fem servir el verb que no toca segons el context. Així doncs, composar pot significar imposar arbitràriament una contribució o una multa, actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat o jutjar i sentenciar com a àrbitre. En canvi, compondre vol dir formar, constituir, integrar o combinar, i també crear, elaborar i confeccionar i arranjar. En conseqüència, no és adequat fer servir el verb composar amb aquests últims significats —Es dedica a compondre cançons, i no pas Es dedica a composar cançons—.
2. Consegüent / conseqüent
Parlant de conseqüència, els adjectius consegüent i conseqüent tampoc no signifiquen el mateix. Ens ho demostra la frase següent: “Els actes consegüents a la seva declaració no van ser conseqüents amb el que hi havia expressat”. D’aquesta manera, veiem que, en general, consegüent és sinònim de posterior i implica que alguna cosa en segueix una altra com a resultat, efecte natural o deducció. I, en canvi, conseqüent és sinònim de coherent i, per tant, indica que alguna cosa té consistència lògica.
3. Rendible / rentable
En català, per influència del castellà, tendim a confondre els adjectius rendible i rentable. Primer de tot, cal tenir clar que, per dir que una cosa dona un bon rendiment econòmic, de producció o de funcionament, hem de fer servir l’adjectiu rendible —del mot renda i del verb rendir—, i no pas rentable, que és la forma que es fa servir en castellà. Però això no vol dir que l’adjectiu rentable no sigui correcte. De fet, rentable també existeix en català, però té un significat i una etimologia totalment diferents: vol dir que es pot rentar i prové del verb rentar, és a dir, netejar alguna cosa amb aigua o un altre líquid. Per tant, podem dir que un sofà és rentable si, per exemple, el podem desenfundar i rentar-ne les fundes, però és rendible si el venem per un preu superior a l’original.
4. Senyalar / assenyalar
Per influència del castellà, tendim a pensar que en català també només tenim el verb senyalar. Però no és així, també existeix el verb assenyalar. Ara bé, signifiquen coses diferents. Per fer o posar un senyal en una cosa, hem de fer servir el verb senyalar, que pot ser sinònim de marcar —Senyaleu amb una creu la resposta correcta—. En canvi, assenyalar pot fer referència a mostrar amb un senyal —Assenyalar amb el dit és de mala educació—, a dir o manifestar —El president va assenyalar que no estava satisfet amb els resultats—, a indicar —El baròmetre assenyala pluja— i a fixar o determinar —Hem d’assenyalar la data de la reunió—.
5. Trànsit / tràfic
Amb el soroll del trànsit del carrer, no puc sentir bé la notícia sobre el tràfic de persones. Una vegada llegida aquesta frase, potser és més fàcil veure la diferència entre els mots trànsit i tràfic. Tot i això, sovint ens costa de triar l’adient segons el context. Així doncs, per fer referència a la circulació de persones o vehicles per un lloc, especialment per una via pública, cal fer servir trànsit, i no pas tràfic. En canvi, tràfic fa referència al comerç o intercanvi de mercaderies, com ara el tràfic de drogues, el tràfic de persones o el tràfic d’armes. Amb tot, també cal distingir els mots tràfic i trànsit del mot tràfec, que designa un afer que causa un enrenou o trasbals, que causa maldecaps i neguits — A l’oficina sempre hi ha molt tràfec—.
6. Comptar / contar
Els verbs comptar i contar, en general, es pronuncien de la mateixa manera. Per això, a banda de la influència del castellà, sovint els confonem i, per tant, dubtem a l’hora de fer-los anar. Com a curiositat, però, sembla que la confusió també ve de lluny. Joan Coromines explica que els dos verbs provenen del llatí computare, que significa ‘calcular’, de manera que d’entrada tenien el mateix origen, però amb els anys van adquirir significats diferents. D’una banda, segons el DIEC, comptar vol dir “determinar el nombre d’objectes d’un conjunt anant-los designant, un a un o per grups, amb els noms dels nombres de la sèrie natural ascendent”. I, de l’altra, contar significa “fer saber una cosa, allò esdevingut, amb detall, exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies”. Així doncs, cal dir, per exemple, avui us contaré el conte sobre el nen que vol aprendre a comptar fins a deu.
7. Estada / estança
Sovint també confonem els mots estada i estança. D’una banda, la paraula estada designa l’acció d’estar-se en un lloc durant un cert temps —Ens ho hem passat molt bé durant l’estada a París—. De l’altra, la paraula estança fa referència a habitació o cambra —La casa disposa de tres estances àmplies, una cuina i dos lavabos—. En aquest sentit, de vegades també confonem estància amb estança i estada de manera errònia. Amb tot, cal tenir clar que estància no té cap mena de relació amb el significat d’aquestes dues paraules, atès que, segons el DIEC, és una explotació agrària menorquina més petita que un lloc.
8. Complet / complert
“Ha anat molt bé, al final han complert el programa complet”. Amb la frase, potser queda una mica més clara la diferència. Tot i això, la clau és tenir en compte que complert és verb i complet és adjectiu. Així doncs, complert és el participi del verb complir. En canvi, complet es fa servir per dir que una cosa conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense faltar-ne cap.
9. Anomenar / nomenar
No, nomenar i anomenar no volen dir pas el mateix. El verb nomenar fa referència a designar per a un càrrec o una funció, mentre que el verb anomenar serveix per donar nom a algú o a alguna cosa i per fer referència a algú o a alguna cosa mitjançant un nom determinat. Per exemple, podem dir: “Des que el van nomenar director, no el vull sentir ni anomenar”. Per tant, en cap cas hem de dir nombrar, que és la forma que té el castellà per comprendre aquests dos significats en un sol verb.
10. Confós / confús
Amb totes les confusions que hem vist que creen els anteriors grups de paraules, per acabar també convé aclarir la diferència entre confós i confús. D’una banda, confós i confosa són formes del participi del verb confondre, que significa prendre una cosa o una persona per una altra que s’hi assembla i també desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. I, de l’altra, confús o confusa és un adjectiu que vol dir poc clar o indistint, i també torbat a causa de la vergonya o el pudor. Per acabar-ho d’entendre, us deixem una frase que no crea confusions: “M’he confós de dia perquè el missatge que em vas enviar era molt confús”.