Sánchez, fer el que toca

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez és addicte al risc. Ho va demostrar en la campanya per recuperar la secretaria general del PSOE, en les primàries contra Susana Díaz i també en la moció de censura contra Mariano Rajoy. I la setmana passada retirant de sobte una promesa inversora de 1.700 milions al Prat perquè la part catalana no acceptava acríticament la seva proposta d'afectació ambiental. Ahir va fer tot el contrari del que s'espera en un polític conservador. Es va plantar, en horari de màxima audiència, a TVE i va afirmar sense titubejos ni condicions en l'agenda de temes que serà a la reunió de la taula de diàleg que, de nou, ha de reunir els governs català i espanyol per abordar el conflicte polític. Va explicar que es farà dimecres -Palau ho va confirmar minuts després- i va normalitzar que un president espanyol "liderés la delegació" del seu govern i es reunís abans amb el de la Generalitat. Caldrà veure si posa condicions per participar dels treballs d'una reunió amb una agenda que l'incomoda. 

Que hi sigui, que a una immensa majoria de catalans els sembla de sentit comú i obligat, li costarà crítiques a Espanya. La reforma per rebaixar el rebut de la llum i el gas que avui aprovarà el consell de ministres ajudarà a tapar-les. Però, tal vegada, amb els seus gestos comença a assumir que les seves aliances són les que són i que amb les formacions de la dreta, que qüestionen fins i tot la legitimitat del seu govern i li posen totes les travetes que poden, té poc a fer. A partir d'aquí, o hi ha fets cap a l'altra banda, la de Podem i els sobiranistes, o té els dies comptats a la Moncloa. Són faves comptades. Però entre plegar-se a la dreta i acceptar el referèndum que demana el bloc majoritari català hi ha encara molts grisos. I és en aquesta zona en la qual ens mourem els pròxims mesos.

Sánchez va argumentar que és lògic que, després del canvi de Govern i en la primera reunió de la present legislatura, ell hi sigui tal com va fer el febrer de 2020 quan va reunir-se a la Moncloa amb la delegació catalana que encapçalava Quim Torra. Aquella primera sessió no va quedar en res. Ara no s'hauria entès que no vingués, certament, per més que les relacions amb l'executiu català siguin difícils. A la Moncloa hi ha malestar per la discussió sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat i, de fet, en les últimes hores alts dirigents havien fet córrer que Sánchez no vindria. Ahir a la nit, se seguien projectant ombres sobre el format de la participació del president espanyol malgrat les seves paraules. Però no ser a Barcelona no encaixava amb la pretensió que ERC, el partit d'Aragonès, votés els pressupostos del PSOE i Podem. Per més que fins ara no hagin estat els socis més exigents precisament.     

Pablo Casado ja es va afanyar a dir ahir a la nit que la presència de Sánchez i la possibilitat que es voti l'acord que surti de la taula implica que el govern espanyol "accepta el referèndum que demanen els independentistes". És mentida. Sánchez va deixar clar que no el vol i que només accepta el que preveu l'actual marc legal. És a dir, ben poca cosa (votar un nou Estatut a molt estirar) i cap gran reforma perquè la Constitució és políticament irreformable. De fet, el bloqueig polític és, a hores d'ara, total i d’aquí els dubtes sobre ser-hi o no. I com que el PSOE vol acords i "desinflamar" el conflicte intentarà que no es tracti només d'autodeterminació i amnistia, dues idees que rebutja. Té sentit que a la taula de diàleg, concebuda per abordar el conflicte polític, es presentin també propostes com ara la reforma del delicte de sedició o d'altres relacionades amb l'autogovern català dins d'Espanya, si és que el PSOE i el PSC les tenen i les volen sotmetre a contrast com a "solució".

Però Sánchez vol introduir altres temes. I seria un error que això ho acceptés la part catalana, que avui designarà oficialment els representants -Junts ho havia de decidir encara. La Moncloa ho pretén amb l'ànim de tancar algun acord o allargar la vida de la mesa artificialment amb la seva Agenda del reencuentro. Això seria convertir la taula en una mena de sala B de la comissió bilateral abordant-hi temes de traspassos, infraestructures o econòmics, cosa ja prevista a l'Estatut i que té els seus canals.

Que Sánchez vingui dimecres -un escenari que descartaven amb total seguretat aquests dies alguns portaveus oficials i oficiosos de Junts partidaris d'enterrar la taula- ha de ser una ocasió per fixar un marc i una agenda de negociació. També per deixar clar que ni els indults ni el canvi de Govern impliquen que el conflicte estigui resolt (Roger Torrent i els independentistes de la mesa del Parlament que presidia declaren el mateix dimecres per desobediència). Finalment per pressionar, dins i fora de la reunió, perquè la veu de la majoria sigui escoltada i tinguda en compte. De moment, la taula estarà parada.
 

---

Avui no et perdis

» Sánchez esvaeix la incertesa i assistirà a la reunió de la taula de diàleg; per Oriol March.

»ERC descarta que a la taula de negociació s'afronti l'ampliació de l'aeroport; per Joan Serra Carné.

» Fil directe: «Més taula que diàleg»; per Pep Martí.

» Opinió: «Taules»; per Jaume Barberà.

»Òmnium promou un front comú per pressionar perquè hi hagi més català en la llei de l'audiovisual; per Bernat Surroca.

» Puigneró recupera Conesa com a directora de l'Incasòl; per Anna Mira.

» Crònica | Retorn optimista a les aules: «El curs anirà bé»; per Joan Obiols.

» Primeres imatges de Novell després de la renúncia al bisbat de Solsona; per Pep Martí.

»Denuncien davant el Ministeri d'Igualtat les «teràpies de conversió» gai del bisbe Novell; per Pep Martí.

»El govern espanyol rebaixarà l'impost a l'electricitat per frenar el preu de la llum; per Jordi Velert.

»La Fiscalia recorre al Suprem contra l'absolució de Tamara Carrasco; per Bernat Surroca.

»Consulta quant pagaràs pel nou impost sobre el CO2 dels vehicles; per Pere Pratdesaba.

» Primer país del món que compra la vacuna catalana contra la Covid; per Lluís Girona
  

---

 El passadís

Després d'un any de parèntesi arran de la pandèmia, dissabte va tornar un dels actes tradicionals de la Diada Nacional, la missa de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, que es va omplir per recordar tots aquells que han mort per Catalunya. En l'homilia, a càrrec del pare Bauset, monjo de Montserrat, es van recordar les paraules de Desmond Tutu: "En qüestions d'injustícia, si has optat per la neutralitat, és que has escollit el bàndol de l'opressor". La missa va concloure amb el cant del Virolai. Però, com passa sempre, quan els oficiants van baixar de l'altar, algú va començar a cantar Els Segadors, i el públic s'hi va afegir. Va ser un moment "rebel" perquè el rector de la basílica, el teòleg Salvador Pié, un intel·lectual prestigiós, sempre demana als organitzadors que no cantin l'himne nacional. Es tracta, per tant, d'una acció espontània que neguiteja el rector, però que ja forma part de l'acte patriòtic i que el fa més emotiu per als que hi participen.

Vist i llegit

Michael J. Sandel és un dels filòsofs que més ha escrit sobre el desarrelament i la proliferació dels discursos d'odi. El pensador nord-americà sosté que la cultura del mèrit va portar a un legítim ressentiment a les classes treballadores i ara té desastroses conseqüències, inclús en la gestió de la pandèmia. Segons ell les elits meritocràtiques, especialment les de les formacions progressistes, a les que atribueix una actitud segregadora, pateixen falta d'humilitat. L'entrevista que li fa Pablo Guimón a El País és provocadora i el tema de la meritocràcia i la titulitis provoca debats apassionats.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1855 es fundava la Maquinista Terrestre i Marítima, una de les indústries més emblemàtiques del nostre país i de Barcelona. Va néixer com la fusió de diversos tallers dedicats a la construcció de maquinària pesant. Les seves fàbriques, que es van ubicar en diversos barris de la ciutat al llarg de la seva història, van donar feina a milers de treballadors i expliquen el nostre moviment obrer. Als terrenys de la de Sant Andreu hi ha ara un centre comercial que duu el nom de l'empresa. La companyia va sortir de la ciutat als 90 per anar cap al Vallès i va canviar de nom després d'una fusió i una absorció per part d'una empresa francesa. Ara és Alstom. A la Maquinista va començar a treballar, abans de dedicar-se professionalment al sindicalisme, l'actual líder de la UGT espanyola, Josep Maria Álvarez. Així es presentava la companyia poc abans de canviar de nom.

 L'aniversari

El 14 de setembre de l'any 1923 naixia a Portbou l'economista Fabià Estapé, que va morir a Lleó el 2012. Va ser rector de la Universitat de Barcelona entre finals dels 60 i principis dels 70 vivint una època molt convulsa. Estapé era un personatge polifacètic. Economista destacat i innovador va ser assessor del govern franquista en l'elaboració dels "Planes de Desarrollo" però també militant del PSUC i de CCOO a més de comptable de la junta directiva del Barça. Va guanyar diversos premis i té una extensa obra publicada. Aquí podeu veure l'entrevista que el 1978 li va fer a TVE l'escriptora Montserrat Roig. Va publicar unes interessants memòries a cura de la periodista Mònica Terribas.
 ​Fes clic aquí per rebre'l