La llei d'amnistia arribarà al Tribunal Constitucional (TC). El Tribunal Suprem (TS) ha acordat aquest dimecres presentar una qüestió d’inconstitucionalitat contra la norma, en considerar que pot vulnerar el dret constitucional a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, també considera que pot lesionar el principi d’exclusivitat jurisdiccional que la Constitució atorga als tribunals.
El tribunal ha pres la decisió després d'estudiar el cas d’un condemnat per aldarulls ocorreguts a Girona l’octubre del 2019. En una dura interlocutòria de 49 pàgines, carrega contra la norma, tant per la naturalesa política de la llei, que admet que correspon al poder legislatiu, com, sobretot, pel cos normatiu que té, perquè considera que discrimina a favor del “secessionisme”. Als protagonistes del procés, fins i tot s'hi refereix com a “colpistes”. De fet, es refereix als actes de l'independentisme com un "cop d'estat".
Interolcutòria TS questió i... by naciodigital
Concretament, la Sala Penal del Suprem ha acordat promoure la qüestió contra l'article 1 de la llei d'amnistia. El nucli. "Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret a fer-ho, la ideologia que els va portar fins aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i els de la resta d'Espanya per haver intentat alterar per la força dels fets l'ordre constitucional democràtic. És que afirmen, en allò que ja és un eslògan, que ‘ho tornaran a fer’", avisa el recurs.
Segons la interlocutòria, la norma qüestionada “repugna el dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant arbitràries les raons que s'addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que imposa". "El sistema constitucional se substitueix pel que s'ha anomenat gràficament com una mena d'amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica", apunta. "No som aquí davant un debat polític de més o menys importància. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, els que són aquí en qüestió", conclouen.
Al llarg dels 49 folis, el tribunal argumenta que s'han transgredit els límits constitucionals i afirma que no té cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma. “No va ser, precisament, la tensió institucional la que va donar lloc a la intervenció de la justícia. Aquesta es va produir, pel que fa a l'ordre jurisdiccional penal, a conseqüència de la comissió de diversos delictes, de variable gravetat, comesos, molts dels quals, precisament pels qui, en la condició d'autoritats o funcionaris públics, més obligats venien al compliment de la Constitució i les lleis”, resolen.
El Suprem va donar el 10 de juliol un termini de deu dies a les parts per fer al·legacions sobre la presentació de la qüestió d'inconstitucionalitat. La Fiscalia va posicionar-se a favor de presentar la qüestió, la part afectada s'hi va oposar.
La decisió coincideix amb un altre qüestionament, en aquest cas per la manera en què es va tramitar. Brussel·les ha criticat aquest dimecres "el temps limitat" de tramitació de la llei d'amnistia, en el seu informe anual sobre l'Estat de Dret a la UE. Sense entrar a valorar-la en detall, Europa apunta que la llei es va impulsar a través d'un "procediment urgent, permetent només un període limitat de consultes".