El Suprem porta l'amnistia al TC: «Fa un tractament desigual en funció de la ideologia»

La sala penal considera que es poden amnistiar els delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat, però alerta que la norma podria vulnerar la Constitució

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O
El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O | Pool EFE
11 de juliol de 2024, 14:32
Actualitzat: 14:43h

Els delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat, comesos sobretot durant les manifestacions independentistes, es poden amnistiar, però no encara. Això és el que ha dit aquest dijous el Tribunal Suprem. La sala penal, que presideix Manuel Marchena, considera que aquests delictes encaixen a la llei, però ha activat els terminis per presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Així doncs, ajorna l'aplicació de l'amnistia a les causes que tenia sobre la taula en forma de recursos de cassació. 

El Suprem té clar que els fets en qüestió encaixen a l'amnistia i que no hi ha cap motiu per deixar-los fora. Tocaria, doncs, decidir una data per amnistiar oficialment aquests delictes, però la sala no fa encara aquest moviment. Marchena, en una breu interlocutòria, considera que la llei podria ser contrària a la Constitució i per això inicia els tràmits perquè el TC es pronunciï. "Estableix un tractament desigual en funció de la ideologia o dels propòsits polítics, sense motiu constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori", sosté la sala.

Ara, les parts tenen deu dies per posicionar-se sobre si cal o no portar la qüestió al TC. El Suprem considera que l'amnistia és "arbitrària", que vulnera el principi de seguretat jurídica, perquè es podria promoure qualsevol amnistia amb l'objectiu d'aconseguir majories absolutes, en un clar retret al govern espanyol. Com que les amnisties estarien a l'ordre del dia, interpreta el Suprem, això generaria inseguretat jurídica, perquè uns fets determinats podrien ser o no ser delicte en funció dels interessos polítics del govern de torn.

Un altre argument que aporta al Suprem és que la llei podria vulnerar el principi d'exclusivitat jurisdiccional, perquè l'amnistia, diu la sala penal, no compta amb el suport constitucional que permeti una ingerència del poder legislatiu i executiu en les funcions del poder judicial.