Tres secrets del passeig de Gràcia que potser no sabies

El creador de contingut @El_catalanet ha mostrat tres curiositats del passeig de Gràcia de Barcelona

El Passeig de Gràcia de Barcelona
El Passeig de Gràcia de Barcelona | Adrià Costa
Redacció
13 de juliol de 2024, 18:15

Barcelona és una ciutat amb molta història i amb secrets amagats. Són molts els comptes que es dediquen a recuperar curiositat de la ciutat. Una d'elles és @el_catalanet, un noi que es dedica a parlar sobre curiositats o llengua de Catalunya. Recentment, ha penjat un vídeo que acumula més de 35.000 m'agrades en el que explica tres curiositats del Passeig de Gràcia. 

La més impactant és la que explica per a què serveixen les portetes de ferro de la part posterior dels bancs-fanal de pedra. Resulta que aquestes s'obrien per introduir-hi fusta o carbó i disposar de bancs calefactats. Ara bé, aquesta no és la primera vegada que s'explica aquesta curiositat. El 2021, un usuari penjava un vídeo a TikTok explicant-ho, i ja es va fer viral llavors. Arran d'aquell vídeo, l'historiador Enric H. March va fer una publicació al seu blog on desmentia aquesta informació. March al·lega que és ben senzill saber que és fals, ja que no tenen conductes d'extracció del fum. Explica que es va convertir en una llegenda urbana després d'algunes bromes entre la semblança d'aquestes portes amb les portes d'un forn. La realitat és que servien per amagar el mecanisme dels fanals. En aquest mateix article, recupera un extracte publicat a la Veu de Catalunya el 1906, quan s'acabaven d'inaugurar els primers fanals, en el que es diu que "A la base [dels fanals] hi ha l'aparell per a pujar i baixar el fanal [...] El receptacle que conté l'aparell està tancat amb unes portes d'una forma tal, que la gent ja ho ha batejat dient-ne forns". 

Per altra banda, @el_catalanet també parla d'un fris de 15 metres al n. 32 del passeig de Gràcia que pot passar desapercebut. En aquest es narra la història de la humanitat, des de la prehistòria i l'aparició de l'agricultura fins a la revolució industrial. Aquest va ser redescobert durant els anys 80 en una reforma. Abans era més gran, però és el que es va poder conservar. Es troba a la Casa Blajot, construïda entre 1871 i 1872. 

Per últim, també parla sobre el patró de les rajoles del terra del passeig de Gràcia. Aquestes són una obra de Gaudí, de les que se'n necessiten set per mostrar els tres dibuixos sencers que va projectar Gaudí. Aquestes, de forma hexagonal, trenca amb la forma clàssica dels panots quadrats