La suspensió dels mossos que van ajudar Carles Puigdemont a fugir després del seu retorn fugaç ha dirigit els focus cap al funcionament dels procediments interns de la policia catalana quan un agent és suspès per una actuació discutible. Les dades consultades per Nació indiquen que dues de cada tres investigacions prèvies de la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra, que investiga males pràctiques policials, han acabat arxivades. Concretament, 347 de les 564 informacions reservades que ha resolt l'organisme de control intern entre 2019 i 2023 no han prosperat, mentre que el terç restant, 217, han dut a l'obertura d'expedients disciplinaris, molts dels quals han acabat en una suspensió temporal de sou i feina i, en casos comptats, l'expulsió del cos.
Són xifres que es desprenen dels conjunts de dades publicats per Interior al portal de Transparència de la Generalitat i que també recullen totes les sancions internes a agents de la policia catalana, que inclouen discriminacions racistes, masclistes o LGTBI-fòbiques, actes de desobediència, incompliment de deures i "faltes de respecte" a la ciutadania o a altres agents.
La Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris —que el 2023 va substituir la DAI— és l'òrgan encarregat d'investigar i castigar internament les conductes il·legals o antiètiques dels agents del cos. Quan té constància d'una possible irregularitat obre informacions reservades, investigacions prèvies per a esclarir els fets i els responsables. Però la majoria acaben en no res. Les que sí que tenen recorregut, aproximadament una de cada tres de les informacions resoltes, comporten l'obertura d'un expedient disciplinari. En aquests casos, la majoria sí que acaben en sancions.
En total, Afers Disciplinaris ha actuat contra 249 agents per un total de 295 infraccions entre 2019 i 2023, la immensa majoria de les quals (86%) classificades com a greus, i 20 com a molt greus. Aquestes darreres inclouen diverses condemnes per delictes dolosos, l'abandonament del servei, el mal ús de l'arma i una única actuació discriminatòria per raó de raça, sexe, religió, llengua o lloc de naixement i han comportat des de suspensions d'un any de sou i feina fins a l'expulsió del cos per a dos agents: un acomiadat per l'abandonament del servei i un altre per l'incompliment de les seves funcions essencials, segons informa Interior. A continuació es poden consultar totes les sancions a agents dels Mossos d'Esquadra per a procediments iniciats entre 2019 i 2023.
Encara, però, hi ha 203 expedients i investigacions prèvies pendents de resoldre —16 d'ells amb connotacions d'odi— i 31 més on el cas s'ha traslladat als jutjats, paralitzant així el procediment disciplinari. Molts d'aquests casos, originats fa més de cinc anys. I és que el control intern es pot allargar anys, per acabar anant als tribunals: els sindicats de policia assessoren tots els agents implicats i recorren moltes de les sancions a la justícia, fet que posposa indefinidament el retiment de comptes.
Sis agents expulsats per una agressió racista
Al llistat s'hi troben a faltar casos greus de violència policial que s'han mediatitzat els darrers anys. No hi apareix, per exemple, l'expulsió dels sis policies que van agredir un jove a Sant Feliu Sasserra (Bages) mentre li proferien insults racistes. Després d'una condemna molt fluixa, Interior va anunciar que els faria fora del cos, però quatre mesos més tard SOS Racisme va denunciar que seguien treballant. Finalment, cinc anys després de l'agressió, l'expulsió es va fer efectiva a principis de gener d'aquest any, fet que l'exclou del recull de sancions, que només arriba fins al desembre del 2023.
Però a banda d'aquest cas, entre els expedients disciplinaris tancats entre 2019 i 2023 només hi apareix una sanció per un delicte de discriminació comès el 2020, castigada amb una suspensió de sou i feina de tres anys, i un segon agent suspès durant dos mesos per una "falta de respecte a la ciutadania" amb "connotacions d'odi i discriminació". Dues actuacions contra un tipus d'actuació molt més comuna: SOS Racisme ha tingut coneixement de 258 actuacions discriminatòries dels cossos de seguretat a Catalunya entre 2019 i 2023. L'associació antiracista, que ofereix suport jurídic i psicosocial a víctimes d'abusos, assenyala que les identificacions per perfil racial —aturar persones només pel color de la seva pell, sense proves que hagin comès un delicte— són "la porta d'entrada a la violència policial".
També és notòria la impunitat dels agents que van protagonitzar escenes de violència policial durant les protestes postsentència del 2019. Tot i que el Departament d'Interior, en aquell moment dirigit pel conseller Miquel Buch, va anunciar que faria l'auditoria "més gran de la història" dels Mossos, la investigació interna va concloure uns mesos més tard amb la publicació d'un informe d'una trentena de pàgines que es limitava a fer un balanç de les actuacions de la BRIMO i l'ARRO i algunes propostes de millora. En cap cas, però, incloïa una crítica explícita a les càrregues desproporcionades, i de la investigació només va transcendir la suspensió de sou i feina d'un sol agent implicat. Durant les protestes, l'associació de defensa dels drets humans Irídia va atendre 204 persones agredides per la policia.