04
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:42h
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha comparegut a petició pròpia per fer balanç dels dispositius policials posteriors a la sentència del procés, que va desencadenar un allau de protestes i mobilitzacions arreu de Catalunya. "Els dispositius tenien per objectius garantir la seguretat i els drets de tothom", ha ressaltat Buch, que ha assegurat que els objectius es van assolir gràcies a la bona feina dels Mossos. El conseller ha explicat que s'investigaran totes les actuacions del cos que no s'hagin fet d'acord amb els protocols i s'exigiran "responsabilitats" per les conductes que puguin haver infringit la llei.
En aquest sentit, ha elevat a 33 les investigacions obertes, que formen part de l'auditoria que s'està dent a terme i que ha de valorar si les eines i la manera d'actuar dels Mossos van ser adequades als protocols establerts. A finals d'octubre, hi havia 15 investigacions obertes. Buch ha dit que durant les protestes per la sentència hi va haver 84 accions de mediació, però ha lamentat que "dos no medien si un no vol": "Hem trobat moltes reticències a mediar per part dels organitzadors i de les persones que estaven al capdavant de les manifestacions.
En referència a les imatges de la violència policial, Buch ha insistit que hi ha ciutadans ferits per l'ús de la força policial, així com policies que reben agressions dels manifestants. En aquest sentit, ha criticat que la CUP només hagi exhibit imatges "d'una part": "El Síndic de Greuges ha advertit en el seu informe que les imatges no sempre estan contextualitzades, i en el seu cas estan editades". El conseller ha dit que les imatges no aporten "llum ni objectivitat" a la compareixença i ha insistit que lamenta "profundament" totes les persones ferides durant les protestes per la sentència. Buch ha evitat concretar més les dades que els han demanat els grups i els ha emplaçat a presentar les preguntes per escrit.
Buch insta el Parlament a aprovar els pressupostos
A preguntes del PSC, el conseller també ha dit que el departament vol arribar a acords amb els treballadors del cos policial. "Hi ha voluntat de capgirar la situació", ha assegurat, i ha dit que Interior té previst en el pressupost de l'any vinent les millores que reclamen els agents. "Depèn del pressupost del 2020 que els treballadors públics del departament d'Interior tinguin els reconeixements que tant reclamen", ha deixat clar.
A preguntes de Ciutadans i PP, Buch ha negat que es "persegueixi" els agents per saber si s'està fent bé la feina. "Això no és una cacera de bruixes", ha insistit el conseller, i ha recordat que els Mossos volen ser millors i "analitzar-se" permet millorar. "Que s'avaluï un cos policial a través del Parlament és un dels exercicis d'un país democràtic", ha dit Buch.
A preguntes dels comuns, ha demanat "elements legals" per poder impedir l'ús de pilotes de goma a Catalunya. En aquest sentit, ha instat els comuns (i Podem) que prohibeixin les pilotes de goma a l'estat espanyol des de la Moncloa. "Espero la seva proposta", ha dit. El conseller també ha deixat clar que aquells comportaments que no s'ajustin als protocols seran revisats tal com està establert. El conseller també ha lamentat les agressions als periodistes i ha deixat clar que l'objectiu dels Mossos és garantir la seva seguretat.
La Generalitat "reclamarà el que li toqui reclamar"
Buch ha insistit que la coordinació amb la resta dels cossos i forces de seguretat era anterior a la constitució del CECOR amb motiu de la sentència. També ha dit que tots els treballadors públics de la Generalitat tenen la defensa jurídica que els correspon i "la Generalitat reclamarà el que li toqui reclamar". "No està sota les meves competències, però no em consta cap actuació en què la Generalitat no vulgui fer la feina que li toca fer", ha insistit.
El conseller ha negat que hagi faltat "autocrítica" i, a preguntes d'ERC, ha dit que "moltes armilles d'ordre públic" on va el número dels agents han quedat malmeses i els Mossos no en tenen més. "Moltes s'han trencat arran de l'ús i el que ens hem trobat als carrers de Barcelona", ha dit, i ha lamentat que no es pugui fer amb les armilles habituals. Així, el conseller ha justificat l'ús d'armilles antibales -com les que es van veure dimarts al tall de la Meridiana. Aquestes armilles no porten el número perquè no estan dissenyades per l'ordre públic. "Hem comprat 1.500 fundes noves que arribaran a mitjans de gener i les podrem reposar i podrem corregir aquesta disfunció", ha dit.
Foam, càrregues i barricades després de la sentència
En la seva intervenció inicial, Buch ha fet referència a l'informe del Síndic de Greuges i ha admès que cal supervisar l'actuació policial i sancionar, "si cal", els comportaments que no s'adeqüin a la normativa del cos, però sense "criminalitzar" la policia. El conseller ha repassat les mobilitzacions per la sentència, insistint que els agents van actuar davant dels comportaments violents d'alguns manifestants. Els dies posteriors a la sentència, ha repassat Buch, hi ha haver barriades amb flames, càrregues policials i trets de foam per "restablir l'ordre públic" davant algunes manifestacions violentes.
Entre les accions ressaltades per Buch hi ha el bloqueig a l'aeroport del Prat, que va obligar als agents a fer "càrregues puntuals" per "contenir els manifestants", així com les concentracions davant la delegació dels govern espanyol a Barcelona, que també va obligar a "dispersar els manifestants". Un dels punts de més tensió els dies posteriors a la sentència va ser la Via Laietana, davant la comissaria de la policia espanyola. En algunes de les mobilitzacions va haver-hi llançament de còctels molotov i pirotècnia contra la línia policial. Buch també ha fet referència a la vaga d'estudiants i als talls de la Meridiana, així com dels aldarulls a Urquinaona el 18 d'octubre.
Les concentracions van continuar el novembre. El conseller ha fet referència a les accions contra la presència de Felip VI el dia del lliurament dels premis Princesa de Girona al Palau de Congressos. "La brigada mòbil va intervenir per facilitar el pas als convidats i hi va haver crema de fotos del rei", ha recordat Buch, que també ha fet referència a la campanya d'Òmnium d'autoinculpacions massives i l'acció del Tsunami el 9 de novembre, coincidint amb la jornada de reflexió.
Després del 10-N, que es va desenvolupar sense incidents, va obrir la porta als tres dies de protesta organitzats pel Tsunami Democràtic a la frontera de la Jonquera. Les mobilitzacions a la frontera es van traslladar el 12 de novembre a Girona, amb diverses barricades. El 13 al matí es va produir el desallotjament, després que el Tsunami ja hagués desconvocat la manifestació.
En aquest sentit, ha elevat a 33 les investigacions obertes, que formen part de l'auditoria que s'està dent a terme i que ha de valorar si les eines i la manera d'actuar dels Mossos van ser adequades als protocols establerts. A finals d'octubre, hi havia 15 investigacions obertes. Buch ha dit que durant les protestes per la sentència hi va haver 84 accions de mediació, però ha lamentat que "dos no medien si un no vol": "Hem trobat moltes reticències a mediar per part dels organitzadors i de les persones que estaven al capdavant de les manifestacions.
En referència a les imatges de la violència policial, Buch ha insistit que hi ha ciutadans ferits per l'ús de la força policial, així com policies que reben agressions dels manifestants. En aquest sentit, ha criticat que la CUP només hagi exhibit imatges "d'una part": "El Síndic de Greuges ha advertit en el seu informe que les imatges no sempre estan contextualitzades, i en el seu cas estan editades". El conseller ha dit que les imatges no aporten "llum ni objectivitat" a la compareixença i ha insistit que lamenta "profundament" totes les persones ferides durant les protestes per la sentència. Buch ha evitat concretar més les dades que els han demanat els grups i els ha emplaçat a presentar les preguntes per escrit.
Buch insta el Parlament a aprovar els pressupostos
A preguntes del PSC, el conseller també ha dit que el departament vol arribar a acords amb els treballadors del cos policial. "Hi ha voluntat de capgirar la situació", ha assegurat, i ha dit que Interior té previst en el pressupost de l'any vinent les millores que reclamen els agents. "Depèn del pressupost del 2020 que els treballadors públics del departament d'Interior tinguin els reconeixements que tant reclamen", ha deixat clar.
A preguntes de Ciutadans i PP, Buch ha negat que es "persegueixi" els agents per saber si s'està fent bé la feina. "Això no és una cacera de bruixes", ha insistit el conseller, i ha recordat que els Mossos volen ser millors i "analitzar-se" permet millorar. "Que s'avaluï un cos policial a través del Parlament és un dels exercicis d'un país democràtic", ha dit Buch.
A preguntes dels comuns, ha demanat "elements legals" per poder impedir l'ús de pilotes de goma a Catalunya. En aquest sentit, ha instat els comuns (i Podem) que prohibeixin les pilotes de goma a l'estat espanyol des de la Moncloa. "Espero la seva proposta", ha dit. El conseller també ha deixat clar que aquells comportaments que no s'ajustin als protocols seran revisats tal com està establert. El conseller també ha lamentat les agressions als periodistes i ha deixat clar que l'objectiu dels Mossos és garantir la seva seguretat.
La Generalitat "reclamarà el que li toqui reclamar"
Buch ha insistit que la coordinació amb la resta dels cossos i forces de seguretat era anterior a la constitució del CECOR amb motiu de la sentència. També ha dit que tots els treballadors públics de la Generalitat tenen la defensa jurídica que els correspon i "la Generalitat reclamarà el que li toqui reclamar". "No està sota les meves competències, però no em consta cap actuació en què la Generalitat no vulgui fer la feina que li toca fer", ha insistit.
El conseller ha negat que hagi faltat "autocrítica" i, a preguntes d'ERC, ha dit que "moltes armilles d'ordre públic" on va el número dels agents han quedat malmeses i els Mossos no en tenen més. "Moltes s'han trencat arran de l'ús i el que ens hem trobat als carrers de Barcelona", ha dit, i ha lamentat que no es pugui fer amb les armilles habituals. Així, el conseller ha justificat l'ús d'armilles antibales -com les que es van veure dimarts al tall de la Meridiana. Aquestes armilles no porten el número perquè no estan dissenyades per l'ordre públic. "Hem comprat 1.500 fundes noves que arribaran a mitjans de gener i les podrem reposar i podrem corregir aquesta disfunció", ha dit.
Foam, càrregues i barricades després de la sentència
En la seva intervenció inicial, Buch ha fet referència a l'informe del Síndic de Greuges i ha admès que cal supervisar l'actuació policial i sancionar, "si cal", els comportaments que no s'adeqüin a la normativa del cos, però sense "criminalitzar" la policia. El conseller ha repassat les mobilitzacions per la sentència, insistint que els agents van actuar davant dels comportaments violents d'alguns manifestants. Els dies posteriors a la sentència, ha repassat Buch, hi ha haver barriades amb flames, càrregues policials i trets de foam per "restablir l'ordre públic" davant algunes manifestacions violentes.
Entre les accions ressaltades per Buch hi ha el bloqueig a l'aeroport del Prat, que va obligar als agents a fer "càrregues puntuals" per "contenir els manifestants", així com les concentracions davant la delegació dels govern espanyol a Barcelona, que també va obligar a "dispersar els manifestants". Un dels punts de més tensió els dies posteriors a la sentència va ser la Via Laietana, davant la comissaria de la policia espanyola. En algunes de les mobilitzacions va haver-hi llançament de còctels molotov i pirotècnia contra la línia policial. Buch també ha fet referència a la vaga d'estudiants i als talls de la Meridiana, així com dels aldarulls a Urquinaona el 18 d'octubre.
Les concentracions van continuar el novembre. El conseller ha fet referència a les accions contra la presència de Felip VI el dia del lliurament dels premis Princesa de Girona al Palau de Congressos. "La brigada mòbil va intervenir per facilitar el pas als convidats i hi va haver crema de fotos del rei", ha recordat Buch, que també ha fet referència a la campanya d'Òmnium d'autoinculpacions massives i l'acció del Tsunami el 9 de novembre, coincidint amb la jornada de reflexió.
Després del 10-N, que es va desenvolupar sense incidents, va obrir la porta als tres dies de protesta organitzats pel Tsunami Democràtic a la frontera de la Jonquera. Les mobilitzacions a la frontera es van traslladar el 12 de novembre a Girona, amb diverses barricades. El 13 al matí es va produir el desallotjament, després que el Tsunami ja hagués desconvocat la manifestació.