Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, els Comuns han activat una "ofensiva institucional" per reforçar les polítiques de memòria democràtica a Catalunya i a l'Estat. La formació defensa que, cinquanta anys després del final de la dictadura, l'estat espanyol encara manté un deute pendent amb les víctimes del franquisme i amb totes aquelles persones que van lluitar per les llibertats democràtiques. Segons el seu diagnòstic, cal una dècada de polítiques intensives de memòria, justícia i reparació per tancar aquest capítol fosc de la història.

Per primera vegada en democràcia, s’ha iniciat un procediment judicial que podria conduir a la dissolució de la Fundació Francisco Franco. El Ministeri de Cultura, que pilota Ernest Urtasun, dels Comuns, impulsa aquest procés després de constatar que l’entitat ha fet apologia de la dictadura i ha vulnerat de manera reiterada la llei de memòria democràtica, qüestionant així la dignitat de les víctimes del franquisme.

Via Laietana 43: una reivindicació històrica

Els Comuns situen la transformació de l'antiga comissaria de Via Laietana 43, espai clau de repressió i tortura durant el franquisme, com una de les demandes més urgents. Reclamen que l'edifici deixi de ser la seu de la Policia Nacional i es converteixi en un centre internacional de memòria democràtica i drets humans, a l'alçada d'altres espais de referència com l'Espacio de Memoria y Derechos Humanos (ESMA) de Buenos Aires o el Topography of Terror de Berlín.

Aquest compromís es materialitza mitjançant diverses accions i l’aprovació de mocions municipals que donen suport al projecte: el seguiment constant del calendari i dels compromisos assumits pel govern de l’Estat, la presentació al Parlament d’una petició formal perquè la comissaria de Via Laietana es converteixi en un espai de memòria "obert, participatiu i viu", i el registre de preguntes al Congrés exigint que se’n garanteixi l’execució com a lloc de memòria democràtica.

Un impuls institucional transversal

Durant el mes de novembre, els grups municipals dels Comuns han presentat mocions de commemoració i defensa de la "veritat històrica" a tot el territori. Paral·lelament, al Parlament han registrat una moció per reforçar les polítiques de memòria, ampliar el programa d'exhumacions, amb més de 900 foses encara pendents, i impulsar un Pacte Nacional de Memòria Democràtica.

En l'àmbit estatal, els Comuns han aconseguit que el Congrés aprovi la reforma de la llei de memòria democràtica per reconèixer les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer, una institució franquista que va reprimir milers de dones.

El Ministeri de Cultura també ha obert expedients de devolució de patrimoni espoliat durant la dictadura i ha publicat el primer inventari oficial de béns requisats, alhora que impulsa la creació de l’Arxiu Històric dels Moviments Socials.

La memòria com a defensa de la democràcia

Aquest conjunt d'actuacions, segons els Comuns, busca frenar l'auge dels discursos revisionistes i de l'extrema dreta, i reafirmar que la memòria és una "eina central per protegir la democràcia". Mig segle després de la mort de Franco, reivindiquen que recordar el passat no és només un exercici històric, sinó "un compromís actiu amb el present i el futur".

Amb aquestes mesures, el grup polític vol garantir que la memòria democràtica, la reparació de les víctimes i les garanties de no repetició es converteixin en polítiques públiques sòlides, i que la "lluita contra l’oblit i el revisionisme" continuï sent una prioritat institucional i social.