Amb els lemes “Passem a l’ofensiva” i “No a la privatització!”, uns 4.000 estudiants s'han mobilitzat aquest dijous a Barcelona per exigir la rebaixa de les taxes universitàries. Ja de bon matí, els manifestants en vaga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han tallat els accessos per carretera al campus i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). "Ens sentim frustrats. Ni aplegant tanta gent ens escolten... Per això continuem reclamant els nostres drets al carrer", ha explicat la portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Mercè Terés, al capdavant de la manifestació.
 
D’aquesta forma, exigeixen al Govern que compleixi amb la moció moratòria que el Parlament va aprovar l’abril de l’any passat i que contemplava una rebaixa del 30% de les taxes a partir del curs 206-2017. El SEPC, el sindicat que convoca la manifestació i que rep el suport de la resta de sindicats del sector educatiu, també reclama equiparar els preus de graus i màsters perquè la implantació del 3+2 no perjudiqui els estudiants.
 
De fet, la secretaria d’Universitats i Recerca encara no ha aplicat la reducció i només ha pogut congelar els preus públics i ampliar lleugerament les beques. El principal argument per desobeir la decisió de la cambra, tal com va explicar el secretari Arcadi Navarro en la darrera comissió parlamentària, és que la mesura suposaria "un cost de 47 milions d’euros". "Els nous pressupostos ens haurien de permetre anar més enllà d’una simple congelació de preus", va admetre Navarro.
 
Tanmateix, els estudiants ho consideren insuficient. De motius no els en falten. Anar a la universitat catalana és cada vegada més car. La denuncia també la fan tant el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). De fet, les demandes estudiantils reben per primer cop el suport de tots rectors de les universitats públiques catalanes i de gran part del professorat, tot i que no tots donin suport a la vaga.

"Sembla mentida que en un país com aquest, que es cataloga com a primer món, alguns estudiants no tinguin accés a la universitat", es queixa l'Ailen Abdala, estudiant de Filologia a la UAB, entre banderes de sindicats i pancartes de protesta. Durant la manifestació, que ha transcorregut amb força normalitat, només s'ha produït la crema d'un contenidor i el trencament d'un vidre a l'aparador d'una sucursal al Banc de Sabadell de Via Laietana. També han tirat pintura als vidres de la seu de la secretaria d'Universitats.
 
Tots ells alerten que Catalunya és la comunitat autònoma on els preus públics dels graus han pujat més des del 2008: tal com revela l’informe “La universitat espanyola en xifres” del CRUE, aquest increment ha estat del 158%. En canvi, en d’altres territoris, com Galícia, només ho ha fet un 5%. Sense anar més lluny, aquesta setmana la Universitat de Barcelona (UB) difonia un comunicat públic de suport, com també ho ha fet la UAB, en què expressava que és “necessari i irrenunciable garantir un sistema que permeti a tots els estudiants l’accés a la universitat”.
 
Les famílies catalanes, les que més esforç fan per pagar els preus públics
 
Segons denuncien els rectors, les famílies catalanes són les que han de fer un esforç econòmic més alt per pagar els preus públics universitaris. En concret, suposa un 7,5% del PIB. A l’extrem oposat de la balança s’hi troba el País Basc, que només obliga a les famílies a fer un esforç del 3,4% del PIB. El propi secretari d’Universitats i Recerca ha admès que les universitats catalanes “estan infrafinançades” i en culpa, parcialment, a l’Estat, a qui retreu que no compleixi les sentències del Tribunal Constitucional que l’obliguen a traspassar la gestió de les beques, el que suposaria uns 150 milions d’euros més.
 
Així, l’aportació de l’Estat mai ha estat superior al 5% del total del pressupost, mentre que la Generalitat ha anat rebaixant la seva part dels ingressos, del 88% al 75%. Als estudiants, per contra, se’ls ha doblat del 2007 al 2013 la quantitat que han d’abonar. 
  Un seguiment desigual de la vaga

Per la seva banda, la vaga ha tingut, segons la secretaria d'Universitats i Recerca, un seguiment desigual. Així, expliquen en un comunicat, "l'activitat acadèmica a les aules s'està desenvolupant amb normalitat amb excepcions puntuals, generalment degudes per les mesures de seguretat adoptades per les pròpies universitats".

La Universitat de Barcelona és un exemple d'aquest seguiment desigual: mentre s'han hagut de suspendre les classes a les facultats de Filologia, la de Dret i la de Filosofia, Geografia i Història, a la resta s'han realitzat amb força normalitat. A la UAB, en canvi, afirmen des de la secretaria, "la presència d'estudiants ha estat baixa en els vuits centres docents a causa del tancament d'accessos". També als campus del Poblenou i de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s'han hagut de suspendre les classe "per motius de seguretat".

Al contrari, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Lleida les classes s'han produït amb "normalitat absoluta". Així també ha ocorregut als campus de Sabadell i a les Unitats Docents Hospitalàries de la UAB i al campus del Mar de la UPF. A la Universitat de Girona i a la Universitat Rovira i Virgili també hi ha hagut situació de normalitat "amb alguna incidència" als campus del Barri Vell i a la facultat de Dret i de Ciències Econòmiques i al campus de Tarragona ciutat, respectivament. Pel que fa a a aquesta darrere ciutat, Tarragona, la mobilització ha comptat amb uns 200 estudiants, que  han enfilat l'avinguda de Catalunya en direcció a la seu dels Serveis Territorials d'Ensenyament -on s'han concentrat uns minuts- i després en direcció a l'edifici del Rectorat, situat a la Part Alta. 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Aw3zTAKliCU[/youtube]