La Generalitat adquireix el «Retaule de l'Anunciació de la Verge» de Joan Pau Guardiola i el cedeix al Museu de Solsona

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona acollirà l’obra adquirida per la Generalitat

El Departament de Cultura adquireix el 'Retaule de l'Anunciació de la Verge' de Joan Pau Guardiola   Autor: Cedida
El Departament de Cultura adquireix el 'Retaule de l'Anunciació de la Verge' de Joan Pau Guardiola Autor: Cedida
Redacció
02 de desembre de 2024, 21:11
Actualitzat: 05 de desembre, 9:02h

El Departament de Cultura ha adquirit el 'Retaule de l’Anunciació de la Verge', de Joan Pau Guardiola. Es tracta d’una de les obres més rellevants de l’artista, un dels autors paradigmàtics del primer Renaixement a Lleida, perquè es conserva gairebé íntegra i per la seva provinença del castell de Montcortès (Segarra). El retaule s’incorporarà a la Col·lecció Nacional i passarà a formar part dels fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Mitjançant l’exercici del dret de tempteig, Cultura va adquirir el retaule a la subhasta que es va celebrar el 27 de novembre a la sala Isbilya de Sevilla, per un import de 140.000 euros.

L’activitat de Joan Pau Guardiola, més conegut com Joanot de Pau i natural de Cervera, apareix documentada entre els anys 1500 i 1548. La seva obra s’estén per la zona de la Segarra, el Solsonès i diverses regions pirinenques. L’artista, sordmut de naixement, va ser format en la tradició gòtica i va obrir-se lleugerament a les novetats de l’època del Renaixement. L’única de les seves creacions documentades, el ‘Calvari de Castellnou d’Oluges’ (1518), s’exhibeix al Museu de Lleida. Altres treballs atribuïts a Joanot de Pau es conserven al Museu de Cervera, al Museu del Cau Ferrat de Sitges i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

El 'Retaule de l’Anunciació de la Verge' apareix citat i reproduït gràficament en un dels volums de ‘A History of Spanish Painting’ de Chandler R. Post (vol. VII, any 1938, p. 510, fig. 188). Quan Chandler R. Post documenta l’obra no menciona que és original del castell de Montcortès perquè, en aquell moment, es trobava al palau Moxó de Barcelona, ja que els Moxó havien adquirit el castell, ha explicat Cultura en un comunicat.

Anys més tard, al 1967, Agustí Duran i Sanpere estudia de nou el retaule, el descriu i confirma que el seu emplaçament original era al castell segarrenc. Al catàleg de pintura del Cau Ferrat del 2019, Albert Velasco atribueix el retaule a Joanot de Pau i el seu encàrrec a Joan Sacirera, propietari del castell de Montcortès als voltants del 1493.

El retaule

És una pintura sobre fusta de 321 x 194 cm, sense comptar l’altar sobre el qual descansa, que és del segle XIX. L’obra està dedicada a l’Anunciació i reprodueix l’aparició de l’Arcàngel Gabriel a la Verge Maria. Tots els personatges estan retratats de mig cos, utilitzant com a fons relleus d’estuc daurat, característics l’època.

El cos del retaule està dividit en tres carrers separats per quatre columnes. Al carrer lateral esquerre, apareix l’àngel amb grans ales, dintre d’una estança amb una finestra que fa aparèixer a Déu Pare, de la boca del qual surten uns rajos cap a la Verge, amb el petit colom de l’Esperit Sant. Al carrer lateral dret, hi ha una jove Verge Maria, lectora, meditant sobre les sagrades escriptures i les profecies que anuncien l’arribada del Mesíes. Al carrer central, una fornícula rematada per un pinacle, que alberga una Verge en fusta tallada, policromada i daurada d’època.

A sobre hi ha dos àngels tocant instruments musicals. L’Arcàngel Gabriel, seriós, vesteix una túnica taronja i capa blava, amb la mà dreta assenyala la Verge amb el dit índex, i amb la mà esquerra subjecta una llarga vara daurada, derivació del caduceu de Mercuri, envoltat per una filactèria que diu “ave gracia plena”.

La predel·la o banc està estructurat en cinc caixes: al centre, es pot distingir a Crist amb els atributs de la Passió, flanquejat per la Verge Dolorosa i Sant Joan Evangelista; a l’extrem esquerre, apareix Sant Onofre; i al dret, probablement Sant Agustí. Comparteixen un únic marc daurat en el que les cinc escenes estan separades per columnetes i rematades per una lleugera arquitectura amb nervadures gòtiques.

La Col·lecció Nacional

La Col·lecció Nacional està formada pels béns culturals mobles i documentals que s’han adquirit al llarg dels anys per diferents conceptes d’ingrés a domini públic: compres directes, donacions, drets de preferent adquisició, llegats o dacions.

Per fer-ho possible, Cultura compta amb el Fons Nacional per l’adquisició de Béns Culturals, una partida pressupostària destinada a la patrimonialització de béns mobles d’interès artístic, històric i cultural, que s’ha anat incrementant els darrers anys fins els més de 5M€ l’any 2023.

Les adquisicions es fan amb la finalitat d’enriquir i completar les col·leccions públiques de Catalunya, i com a operació de salvaguarda del patrimoni. Aquests béns es dipositen en diferents museus del país – principalment els museus nacionals i d’interès nacional, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, així com altres equipaments patrimonials.

Arxivat a