Només el simple anunci de que han aparegut els primers bolets, ha mobilitzat milers de buscadors , la major part dels quals, en les seves primeres experiències, cosa que es veu i es nota pels llocs on van i sobretot pel lloc ,on deixen els seus vehicles.
Per raons de vida i treball, em toca viatjar per carreteres secundàries; precisament les que porten cap a zones forestals. Si fins ara ja era complicat viatjar, ara esdevé, un perill constant. Qualsevol dia i hora és adequat per aquests buscadors, perquè als antics boletaires habituals, de la zona o zones properes, s’hi han afegit centenars, milers d’afeccionats que volen provar sort, encara que tinguin un coneixement molt precari d’aquest món.
I, el primer problema que es troben és, cap on anar. La majoria considera que arreu on hi ha algun arbre, a sota ha d’haver-hi bolets, a l’espera de ser recollits. Abans per,ò haurà tingut autèntics problemes per deixar el cotxe. I ,aquí rau el primer conflicte greu amb pagesos i ramaders. Es habitual tenir “vailets “ elèctrics per tancar les finques, de manera que les vaques i/o cavalls, puguin pasturar sense necessitat de pastor. Es el sistema dit, ramaderia extensiva, en contraposició, a la intensiva que és en granges o recintes tancats.
Hi ha milers de quilòmetres quadrats, a totes les zones de muntanya, dedicades a pastures, i d’aquí que sigui vital, el bon funcionament d’aquests “vailets”. Trencar-los, suposa facilitar que els animals surtin i s’escampin cap altres finques o vagin per camins i carreteres a la recerca d’un lloc per tornar entrar. Es un dels perills més habituals i constants, en temps de bolets.
L’existència d’aquests “vailets”, així com la decisió de molts propietaris de complicar l’aparcament de vehicles en els camins rurals, han reduït les zones, al mínim. En molts llocs, grans rocs, serveixen d’obstacle als aparcaments. Aquesta “solució” particular, suposa no trobar espais adequats i decidir deixar els vehicles en llocs molt poc adequats, per no dir, molt perillosos.
En aquests primers dies, he tingut ja un bon nombre d’ensurts, pels dubtes de conductors de ficar-se o sortir de camins rurals per entrar a la carretera, o trobar vehicles deixats en qualsevol lloc que compliquen la visibilitat. Ben aviat, veurem a les noticies, múltiples accidents per aquesta causa.També ,veurem noves queixes, noves denúncies per entrades a finques, sense cap mirament ni cap permís. S’ha arribat a la conclusió que el que està a l’aire lliure és de tots, i si és de tots, també, és meu. En algun moment, s’haurà de reglamentar molt millor aquesta pràctica perquè els pagesos i ramaders estan al límit de la seva paciència.
He trobat ja animals a la carretera, per culpa de “vailets” trencats. He avisat ja algun propietari, en aquells llocs on els conec, però parlo d’una petita part del territori. El problema és molt general i territorialment immens. I, tot seguit vindrà l’acumulació de deixalles, algunes de les quals poden ser mortals, si algun dels animals se les menja i li produeix ofegament...No hem resolt la situació. Al contrari, l’increment de població porta més i més gent cap al món rural, sense tenir-lo adequat ni preparat. Es un dels temes a regular, de manera urgent, per evitar la situació actual.