Avui diumenge 5 d'abril, els cristians ortodoxos celebren arreu del món el Diumenge de Resurrecció. Aquest any la Pasqua ortodoxa s'ha escaigut quatre setmanes després de la catòlica atès que es regeix per un calendari diferent, el julià, i no el gregorià com els catòlics. El proper any, el 2025, serà un dels pocs en que coincidiran ambdues festes, la catòlica i l'ortodoxa, i serà el 20 d'abril.
A Solsona, aquesta nit, centenars de fidels romanesos s'han aplegat a l'església del Cor de Maria, un temple que la parròquia de Solsona cedeix als ortodoxos per a les celebracions especials, ja que per als diumenges de la resta de l'any, fan servir una sala adaptada dels locals parroquials. Cal tenir en compte, que a Solsona, la comunitat romanesa és segons el padró municipal, la segona comunitat de nouvinguts en nombre, amb 492, per darrera dels marroquins (640).
La celebració ha començat a les 11 de la nit, presidida pel sacerdot de la comunitat, el P. Sfarlea Dan-Aurelian, que té cura des de fa més de 10 anys de les comunitats de Solsona i Guissona, localitat on aquesta nit, prèviament, també ha celebrat la Vetlla Pasqual.
A l'església de Solsona aquesta festa ha estat celebrada amb intensitat. Molts romanesos, majoritàriament en família (més de dos-cents) s'han aplegat al temple. Hi han participat persones de Solsona i dels pobles veïns, com Berga i Sant Llorenç de Morunys. Molts dels assistents, seguint la tradició, portaven cistelles amb dolços i menjars, que han deixat en un racó de l'altar per que fossin beneits.
Famílies senceres, infants, persones de totes les edats, han plasmat la seva devoció amb la pregària, la participació en els cants, i la seva pròpia litúrgia, en una església decorada per l'ocasió, amb icones religioses i llaços amb els colors de la bandera de Romania.
Un dels moments centrals de la celebració és a l'inici, quan s'apaguen els llums del temple, i poc a poc, els fidels van encenent els ciris que porten a les mans, mentres l'oficiant avança pel passadís central del temple, cap a la sortida, seguit pels fidels. Un cop a fora, i només il·luminats pels ciris, canten amb joia, el fet de la Ressurrecció de Crist, amb l'aclamació Hristos a Înviat! (Crist ha ressucitat!).
Mentre tots són fora, es tanca la porta de l'església, i es el sacerdot, que amb el puny dret i una creu, pica diversos cops a la porta enmig d'unes aclamacions, i entra en processó de nou a l'església acompanyat en processó amb tots els fidels, per continuar la resta de la celebració.