🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de dèficit fiscal, amb guarnició de mentides d'extrema dreta i un pensament de canvis familiars entre generacions.
Una xifra per començar (notícia: Nació):
192ciutats de 29 països celebraran Sant Jordi a la catalana.
Hola! Sembla que tot torna, i això inclou el debat sobre el model de finançament i el dèficit fiscal, així que avui en recuperarem alguns arguments.
Fa uns dies, vaig tenir l'ocasió de participar al pòdcast Com dir-t'ho, de l'Escola de Formació Guillem Agulló (impulsada per Òmnium). Un espai molt interessant i fresc que, gràcies a les seves presentadores Indi i Jana, permet abordar temes d'actualitat de forma distesa. A mi em van convidar, junt amb l'economista Noel Huguet, per parlar sobre el dèficit fiscal —ho podeu recuperar a YouTube i Spotify— i em va servir per citar Valentí Almirall i per tornar a reflexionar sobre alguns arguments negacionistes d'aquest greuge.
En concret, n'hi ha un que se sent sovint i és que "no paguen impostos els territoris, sinó les persones". En conseqüència, serien els rics qui en paguen més com a forma de redistribució, visquin on visquin. I si els catalans som rics (en termes de renda mitjana), és el que ens toca. Amb un altre afegit: si ho qüestionem, som insolidaris. Aquesta asseveració, però, té diverses flaqueses i miraré d'assenyalar-ne tres, amb dades.
1. Més pobre que qui paga menys?
Tothom podria entendre, efectivament, que els més rics paguessin més impostos. Com ocorre —o hauria— a dins mateix de Catalunya. Ara bé, es podria entendre que algú que ingressa una determinada quantitat superior a algú altre acabi sent més pobre que aquest segon, després de la redistribució? Així no seria redistribució, seria confiscació, i entre comunitats ocorre: Catalunya és el tercer territori que més impostos paga per habitant i el desè pel que fa a recursos rebuts després de les transferències de l'Estat a cada govern autonòmic. Difícil de justificar.
Quants impostos paguen els habitants de cada territori i quants en reben després els respectius governs?
Dades en euros per habitant
2. No es té en compte el cost de la vida
Aquests negacionistes del dèficit fiscal justifiquen que els catalans paguin més impostos perquè perceben una renda mitjana més elevada, però, en canvi, a l'hora de transferir els recursos de la caixa comuna, no tenen en compte el cost de la vida. I els territoris amb majors salaris acostumen a ser també aquells on els preus són més elevats. Efectivament, si el cost mitjà de productes i serveis a l'Estat és de 100, a Catalunya puja fins al 107,6 —només per darrere de Madrid—. Això vol dir que, a la Generalitat, executar algunes polítiques públiques li costa un 7,6% més —i per a altres governs, els és molt més barat—. Aquest sobrecost, però, no es té en compte i només es posa l'accent per la banda dels ingressos.
Quin és el cost de la vida a cada territori de l'Estat?
En relació amb la mitjana estatal (índex=100)
3. Les inversions sí que es fan als territoris
Les persones —i empreses— són les que paguen impostos, sí, i després reben transferències que ajuden a redistribuir la riquesa, a través de prestacions. Però l'Estat no només paga ajudes, també fa inversions, i aquestes es fan al territori. I una carretera, una via de tren o un aeroport a regions teòricament més necessitades no només afavoreix les rendes baixes que hi viuen, sinó a tota la població. I de forma inversa, el dèficit inversor endèmic a Catalunya perjudica tots els catalans, també els treballadors i les treballadores amb menys recursos. Curiosament, de fet, entre els territoris més beneficiats cada any, s'hi troba Madrid, aquell amb les rendes més altes.
Quants recursos inverteix el govern espanyol a cada territori, en relació amb la mitjana estatal?
Dades del 2021, comparat en euros per habitant
Per molts viaranys discursius que s'emprin, el dèficit fiscal és una realitat constatable, permanent i greu. I segurament el millor argument que ho certifica són els esforços de l'Estat per negar la informació per calcular-lo. Tant pel que fa a les balances fiscals —Pedro Sánchez és, de moment, l'únic president espanyol, en dues dècades, que no n'elabora cap any— com les dades d'inversions territorialitzades del govern espanyol —les quals s'actualitzaven des del 2009, fins que l'any passat s'hi va imposar l'opacitat.
Aquests dies també hem tingut enquesta:
📈 Sánchez i Feijóo pugnen per la victòria mentre Sumar es desinfla, segons el CIS
Sílvia Orriols, en deu mentides
El discurs d'extrema dreta s'erigeix sovint sobre moltes mentides i algunes mitges veritats. És també el cas de Sílvia Orriols i el seu partit, Aliança Catalana. El company Joan Serra Carné ha desgranat, amb dades, contrast d'informació i hemeroteca, deu d'aquests enganys, molts d'ells relacionats amb la immigració, però també sobre projecte nacional, fiscalitat o promeses incomplertes. El podeu llegir aquí.
⚡️ La dada flaix: amb qui vivies, quan tenies 30 anys?
La gent jove cada cop té més dificultats per emancipar-se i, a més, l'edat en què es té el primer fill —si és el cas— augmenta. Això, més o menys, ja ho sabíem, però pot sorprendre igualment —a mi em va ocórrer— quan se'n constata la magnitud de l'evolució entre generacions. Un 70% dels membres de la generació silenciosa (aquells que ara tenen més de 75 anys) vivia amb parella i fills, quan tenia 30 anys, un percentatge que ha anat caient amb el temps i que, en els menors de 45 anys, ja només era d'un 21%. Així ho assenyala una enquesta de Gesop.
📉 Les postres
Aquest diumenge ens espera nit electoral, ja que estarem pendents del que ocorre al País Basc, amb possible tomb històric. I un cop s'aclareixi aquest assumpte, esperem que comencin a aparèixer més enquestes per a les eleccions catalanes, per a les quals estranyament se n'estan publicant poques —i les recollim totes aquí—. En tot cas, també apareixen altres informacions d'interès:
📊 L'associació de fact-checking Verificat ha habilitat un portal molt interessant i complet amb moltes de les dades que marcaran la campanya catalana: Catalunya en dades. El podeu consultar aquí.
👩🏽🎓 Un equip de periodistes d'El País explica amb visualitzacions, dades i entrevistes el desaprofitament del talent a l'Estat en relació amb els immigrants, molts dels quals estan sobrequalificats per la feina que hi fan. Ho podeu constatar aquí.
📚 Encara creieu en la meritocràcia? Un estudi constata que, entre persones amb un nivell formatiu similar —tant si és baix com universitari—, aquells amb uns pares de més estatus socioeconòmic tindran millor feina. Ho vaig explicar a l'Aquí Catalunya (Ser) i ho podeu recuperar aquí, amb l'enllaç a l'informe.