Experiments amb enquestes: així es condicionen respostes

🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base d'enquestes experimentals, amb guarnició de valoració de líders i un pensament de dèficit fiscal (i social).

Una xifra per començar (font: INE):

Bon dia! Avui parlarem d'enquestes, però no d'electorals!

El món demoscòpic evoluciona i progressa amb rapidesa. Cada cop es testen i troben noves fórmules per anticipar millor les votacions i captar de forma més precisa l'opinió pública. També els panells en línia ofereixen noves opcions —i més barates— que cal acabar de calibrar. I s'avalua més com el redactat o el context de la mateixa pregunta poden arribar a condicionar les respostes.

En relació amb això darrer, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ja havia inclòs preguntes parcialment modificades en part de la mostra, en alguns baròmetres, per mesurar com afectava això en l'enquestat. Ara, però, ha publicat un sondeig completament experimental amb diverses provatures. No inclou qüestions mediàtiques, com intenció de vot o horitzó nacional, però ens ajuda molt a entendre com petites variacions poden arribar a repercutir. A mi m'ha semblat molt interessant i us en porto tres exemples.

1️⃣ Què ocorre quan, simplement, canvies l'ordre de les preguntes?

Aquesta enquesta va demanar si s'estaria a favor que s'instal·lés una central nuclear a Catalunya o al municipi de l'enquestat. Citant primer un àmbit territorial o altre, de forma aleatòria. Com era previsible, la resposta és sempre més negativa en el municipi, però, en els enquestats en què es preguntava primer pel municipi i després per Catalunya, la negativa a la central a Catalunya va ser significativament superior. La hipòtesi és que aquests enquestats van voler demostrar més coherència amb el que ja havien respost a l'àmbit municipal.

Estàs a favor que instal·li una central nuclear a Catalunya o al teu municipi?

(en una escala de 0 a 10, en funció de l'àmbit que se citi primer)

La mateixa enquesta va fer un experiment similar preguntant sobre el nivell de catalanisme i espanyolisme. Dividint la mostra en funció de per quin dels dos conceptes es demanava primer. El nivell de catalanisme augmentava si es preguntava abans pel d'espanyolisme. Segons sembla, aquest segon concepte generaria una certa reacció que faria creure's a l'enquestat més catalanista.

2️⃣ Què ocorre quan assenyales les conseqüències d'una acció?

Les persones podem ser favorables a unes idees, però flaquejar quan ens adonem del que comporten aquestes. El suport a subvencionar les energies renovables, per exemple, cau si s'explica que això es finançaria augmentant impostos. La prohibició dels electrodomèstics poc eficients perd adeptes si s'apunta que això faria que el seu preu pugés. De forma similar, els impostos a les importacions de països amb estàndards ambientals més baixos no es veuen tan bé si s'exposa que això els encariria. Afegint altres frases de context que no afecten tant a nivell individual, en canvi, aquesta resposta quasi no varia.

Estàs a favor de cadascuna de les següents polítiques?

(en una escala de 0 a 10, en funció de com es formuli la pregunta)

3️⃣ Què ocorre quan influeixes amb imatges?

La idea que ens creem davant d'una pregunta pot influir en el nostre posicionament. I aquesta idea, al seu torn, es pot modular externament. En aquest cas, es va demanar als enquestats si estarien a favor d'instal·lar una granja a un poble. A alguns, però, se'ls mostrava una imatge d'una granja amb pollastres amuntegats i en males condicions, i als altres, una fotografia de pollastres en llibertat, buscant menjar a l'exterior. Els primers van mostrar-se clarament més partidaris de la granja.

Tot i això, també es va preguntar si es creia que els animals han de tenir els mateixos drets que les persones. I en aquest cas, la imatge mostrada no va influir en les respostes.

Estàs a favor d'instal·lar una granja o que els animals tinguin els mateixos drets que els humans?

(en una escala de 0 a 10, en funció de la imatge que es mostri)

Aquests són només alguns dels experiments de l'enquesta del CEO, però el conjunt del treball és realment curiós. Convé més proves com aquestes per ser conscients de fins a quin punt el qüestionari mateix pot conduir a unes o altres respostes. No per manipular millor, sinó precisament pel contrari. Per elaborar preguntes el màxim de neutres possibles que condueixin a una fotografia el mínim de distorsionada de l'opinió pública.

També hem comentat altres dades:

📈 Recull d'enquestes: qui guanyarà les eleccions del 12 de maig al Parlament?

🗳️ Les 5 claus del CEO de cara a les eleccions catalanes: per què puja o baixa cada partit?

💸 Dos de cada tres catalans reclamen que la Generalitat recapti tots els impostos

Els líders més ben valorats per cada perfil de català

Quins candidats seran més capaços de seduir determinats perfils a les eleccions? Fa uns dies vaig publicar un interactiu en què, indicant el sexe, edat, nivell formatiu, ideologia i posicionament nacional, pots consultar quina valoració té cada dirigent polític entre aquells catalans que són i pensen com tu. Coincideixes amb ells?

⚡️ La dada flaix: el progrés social depèn de la capacitat fiscal

El debat sobre el finançament català torna a estar sobre la taula. I no es tracta d'una qüestió política, sinó que té profundes afectacions entre la ciutadania. El repartiment dels ingressos determina la capacitat per actuar dels governs. Catalunya, per exemple, és el quart territori de l'Estat amb més PIB per càpita i, a causa d'un model caducat i poc equitatiu, el seu govern és el sisè que gestiona menys recursos. En conseqüència, és també el dotzè territori en índex de progrés social —un valor sintètic calculat per la Comissió Europea—. Les Illes Balears, també amb un dèficit fiscal elevat, en surten igualment perjudicades, mentre que el concert econòmic del País Basc i Navarra els catapulta als primers llocs.

📉 Les postres

Com sempre, havia previst llegir més del que ho vaig fer, durant la Setmana Santa. Així i tot, algunes recomanacions, per si teniu un cap de setmana tranquil:

🌿 El canvi climàtic preocupa, però amb intensitat diferent entre el jovent i la resta de la població. Així ho conclou un estudi de Toni Rodon i Marc Guinjoan.

💰 El 80% dels pisos que s'adquireixen a l'Estat amb l'única intenció de ser llogats són comprats des de l'estranger, sobretot per part de fons d'inversió i societats. Ho explica Alfonso Simón a Cinco Días.

🗝️ Precisament per dotar de més eines i informació als llogaters per triar habitatge, Idra impulsa un portal col·laboratiu on poder compartir experiències entre aquells que hi han residit. Des d'aquí ho expliquen i hi recullen fons per fer-lo possible.

Gràcies per la lectura i bona digestió! Si la sopa no se t'ha fet bola i vols repetir de dades, ens veiem de nou d'aquí a dues setmanes! I si et ve de gust picar entre àpats, potser pots anar trobant alguna cosa al meu Twitter o a la llista que vaig alimentant amb comptes que piulen sobre periodisme, dades i R. 🧐