Cinc anys de piulades al Twitter. Foto: NDLa primavera de 2006 va arribar amb una estrena anomenada Twitter. El seu fundador, Jack Dorsey, enviava un missatge (amb l'identificador número 29, segurament de 28 proves anteriors) convidant els seus companys de treball al què, cinc anys després es convertiria en l'única xarxa social que podria fer-li certa ombra a Facebook.
En tres anys i dos mesos, el número de tweets ja havia superat els mil milions, una xifra que actualment es publica cada setmana, amb xifres sorprenents, com ara els gairebé 7.000 missatges per segon enviats al Japó el passat cap d'any.
La companyia, que actualment compta amb uns 400 treballadors, ha fet anuncis prou importants en els darrers mesos, com la seva intenció d'activar la traducció al català. També s'ha parlat molt de possibles empreses interessades en adquirir la companyia, que ofereix un servei que tot i tenir molt d'èxit encara està buscant la manera de rendibilitzar el seu potencial.
De moment, però, el fet de sobreviure durant 5 anys i convertir-se en una referència com a eina de comunicació -utilitzada, bé o malament, en molts àmbits com el periodisme o la política- li dóna prou credibilitat com per pensar que encara té molt futur. Tot i això, caldrà veure si la política d'adquisicions d'altres companyies la manté com un servei independent o si s'acaba unint a una hipotètica xarxa social de Google (es parlava de Circles, tot i que la companyia californiana ho va desmentir la setmana passada) o a Facebook. O si acaba en mans d'algun capital privat que en garanteixi la seva independència. Tot això s'haurà de veure en els propers mesos, que de ben segur marcaran el camí a seguir de la companyia.
