Enxaneta és el nom que els infants catalans han decidit posar al primer nanosatèl·lit que la Generalitat posarà en òrbita el proper 20 de març a les 7.07 hores des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazahstan, en el marc de l'Estratègia NewSpace del Govern.

Així s’ha anunciat durant un acte al CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, on també s'han lliurat els premis als infants que havien proposat el nom: cinc nenes provinents de quatre comarques diferents de Catalunya. El concurs ha registrat la participació de gairebé 10.000 infants.

El nom Enxaneta ha estat, amb 1.840 vots, el preferit pels infants d’entre els 10 noms finalistes que, en total, han registrat 9.100 vots. Aquest nom ha estat proposat cinc nenes -entre elles, dues germanes- provinents de Girona, Vilassar de Mar, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, que així s'han convertit en les guanyadores del concurs.

Les cinc nenes han rebut com a premi una visita guiada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), ubicat a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i una entrada per visitar el Centre d’Observació de l’Univers (COU) a Àger, a la Noguera, amb les seves famílies. A més, se’ls ha lliurat una maqueta del nanosatèl·lit impresa en 3D.

Els 10 noms finalistes eren Enxaneta, Patufèlit, Valentina, Infokaire, Espiadimonis, Flaix, Llibertat, Gaudí, Intrèpid i Llampec. Del 17 de febrer al 4 de març, els infants van poder votar quin d’aquests noms preferien per batejar el nanosatèl·lit.

El nanosatèl·lit, que s’enlairarà a bord d’un coet Soyuz 2, és un cubesat de 3 unitats que desplegarà serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses a tot el territori català. És a dir, permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.

Això permetrà, entre d’altres aplicacions, monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots; el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.