Eufòria entre els responsables de la missió. Foto: NASA.

El robot Curiosity ha aterrat a la superfície de Mart a les 7.31 h del matí d'aquest dilluns, hora catalana, tal i com estava previst. La Nasa ha celebrat el que considera un èxit sense precedents i potser la fita més complexa pel que fa als viatges espacials robòtics. El Curiosity explorarà durant dos anys la superfície del planeta vermell amb l'objectiu de trobar evidències que hi podia haver hagut els ingredients necessaris per a la vida. Però res d'això no seria possible si el robot, de 900 quilos de pes, no hagués aterrat de manera satisfactòria a Mart. És per això que l'aterratge es considerava una part crucial d'una missió de 2.500 milions de dòlars.

Els controladors de la missió al laboratori Jet Propulsion a prop de Los Angeles han arrencat en aplaudiments i crits de satisfacció un cop han rebut senyals que confirmaven que el robot explorador ha sobreviscut a un descens molt delicat i ha aterrat a la zona prevista.

La Nasa ha descrit la fita com probablement la més complexa assolida en el camp dels viatges espacials robòtics.

Moments després, la Curiosity ha enviat les tres primeres imatges de la superfície marcial, una d'elles que mostrava una roda del vehicle.

"No m'ho puc creure. És increïble", ha dit Allen Chen, líder de l'equip encarregat de controlar el descens i l'aterratge de la nau.

L'explorador, de la mida d'un automòbil, s'ha dirigit aparentment a la destinació planejada, al peu d'una muntanya de força alçada a prop del cràter Gale, a l'hemisferi sud de mart, segons els controladors de la missió.

El projecte Curiosity, de 2.500 milions de dòlars, anomenat oficialment Laboratori Científic de Mart, és la primera missió astrobiològica de la Nasa des de l'era de les proves Viking, durant la dècada dels 70 del segle XX.

L'aterratge marca una victòria important per a l'agència espacial nord-americana, assetjada per les reduccions de pressupost i la pèrdua recent del seu programa de llançadores espacials.

L'aterratge suposa un dels punts crucials d'un viatge de vuit mesos i 567 milions de quilòmetres.