Durant dècades, el periodisme ha pogut veure’s, escoltar-se i tocar-se toscament. Els aparells digitals contribueixen a refinar el sentit del tacte. Així, els mitjans de comunicació d'avui són manipulats interactivament, no com es feia abans, amb els diaris i les revistes. Aquesta innovació pot transportar els usuaris a una dimensió que encara està per descobrir, amb la realitat virtual, augmentada i mixta; la internet de les coses i els wearables; la intel·ligència artificial i el machine learning, el blockchain, etc.

No obstant, sovint aquest salt qualitatiu no es reflecteix en el pla quantitatiu, perquè no s'incrementen les vendes, les audiències, els ingressos, els beneficis... Amb tot, la transformació pot portar altres contrapartides: culturals, socials i morals. Serien rèdits que, malgrat que no es capitalitzessin en el compte de resultats, no haurien de ser menyspreats. Parlem en condicional, però, perquè les limitacions econòmiques impedeixen fer-ho en present.

La immersió en el no-res

Les empreses estan aprenent a aprofitar l'estranya inclinació de milions de ciutadans a promoure, distribuir i publicitar continguts aliens a gran escala. Els avenços tecnològics que estan a disposició dels mitjans i del seu públic escurcen la distància entre el desig i la seva materialització.

[blockquote]Les empreses estan aprenent a aprofitar l'estranya inclinació de milions de ciutadans a promoure, distribuir i publicitar continguts aliens a gran escala[/blockquote]
Tanmateix, sense el pressupost mínim, les notícies no podran pertànyer al 100% a la gent del carrer. Si les companyies del sector no troben finançament, els individus no podran entrar-hi, tocar aquestes informacions, viure-les. I això és extremadament decebedor perquè la tecnologia ja permet fer-ho.

Les plataformes i els suports periodístics i els seus respectius professionals edifiquen la seva personalitat mitjançant els seu discursos —intencionats— i també sobre els seus comportaments —planificats o espontanis—, de manera que podem afirmar que aquestes organitzacions no són el que diuen ser, sinó allò que transmeten a partir de les seves actuacions en totes les esferes o àmbits.

Necessitats desateses

Lectors, oients, espectadors i internautes formen part d’una societat (hiper)consumista, com l’anomena el filòsof francès Gilles Lipovetsky, la qual els lliga a una llista infinita de necessitats. En el moment en què un mitjà entra en aquest selecte grup, el de les necessitats de consum, es fa amb la fidelitat del públic.

[blockquote]Lectors, oients, espectadors i internautes formen part d’una societat (hiper)consumista[/blockquote]
La xarxa, els telèfons i les televisions intel·ligents, les ulleres de realitat virtual i de 3D, etc. no són flamants contenidors per al vell material de sempre. Són les vies d’accés a un tot informatiu en què les barreres físiques es difuminarien —en condicional— si les idees periodístiques —més aviat, escasses— anessin acompanyades de diners —del tot, insuficients—.