Després de la seva designació, les empreses seleccionades disposen de sis mesos per complir la llista completa d'obligacions i prohibicions que exigeix la llei de mercats digitals. Entre elles hi apareixen mesures com desautoritzar l'encreuament de dades personals procedents de tercers, facilitar als usuaris la possibilitat de fer reclamacions en relació amb qüestions com la privacitat o no exigir als clients finals que es registrin a serveis proporcionats pels mateixos guardians d'accés.
Segons ha detallat la Comissió Europea en un comunicat, tot plegat "oferirà més opcions i més llibertat als usuaris finals i als usuaris professionals". Malgrat el termini que ha proposat l'executiu, algunes de les obligacions començaran a aplicar-se a partir d'aquest mateix dimecres. Una d'elles, per exemple, és la d'informar a la Comissió de qualsevol operació de compra prevista per evitar una major concentració al mercat.
Multes de fins a un 10% del volum de facturació total
L'executiu comunitari serà l'encarregat de supervisar l'aplicació de les normes i podrà impulsar multes de fins a un 10% del volum de facturació total de l'empresa, una xifra que podria incrementar-se fins al 20% en cas de reincidència. Si les infraccions es repeteixen de forma sistemàtica, la Comissió també pot adoptar "mesures correctores addicionals", com ara obligar a un guardià d'accés a vendre una empresa o parts d'aquesta.Segons el comissari responsable del Mercat Interior, Thierry Breton, la posada en marxa de la llei de mercats digitals es traduirà en "una major capacitat d'elecció per als consumidors i menys obstacles per als competidors més petits". "Ja era hora que Europa fixés des de l'inici les regles del joc i vetllar així per l'equitat i l'obertura dels mercats digitals", ha remarcat.
Per la seva banda, plataformes com Google, han destacat "l'estreta col·laboració" que han mantingut els últims mesos amb Brussel·les i han expressat la seva voluntat de continuar oferint serveis "útils" a la ciutadania. "El nostre objectiu és fer els canvis necessaris per complir amb els nous requisits, protegint l'experiència dels usuaris i oferint als ciutadans europeus productes útils, innovadors i segurs", ha manifestat el director legal de Google, Oliver Bethel, a través d'un comunicat.
Alguns serveis podrien quedar fora de la llei
A banda de les designacions dels sis guardians d'accés, la Comissió Europea ha obert quatre investigacions per analitzar si els serveis oferts per algunes empreses poden arribar a quedar fora de la llei. És el cas dels motors de cerca Bing i Edge, de Microsoft, o de l'aplicació iMessage desenvolupada per Apple. La investigació hauria de finalitzar en un màxim de cinc mesos.En paral·lel, l'executiu ha posat en marxa una investigació per estudiar si el sistema operatiu de l'iPad pot considerar-se guardià d'accés malgrat no assolir els llindars fixats en la llei de mercats digitals. En aquesta qüestió, l'estudi ha de concloure en un termini màxim de dotze mesos. A més, la Comissió ha decidit no designar Gmail, Outlook i Samsung com a guardians d'accés, després que les mateixes empreses presentessin arguments "prou motivats" a favor de la mesura.
