El Sónar+D encara està lluny d’assolir com a congrés tecnològic la solidesa de què gaudeix el festival musical que l’allotja, no obstant, les dues últimes edicions d’aquesta trobada sobre tendències digitals han suposat un salt qualitatiu molt meritori. Així, després d’uns inicis -lògicament- dubitatius, l’aposta dels responsables d’aquest certamen s’ha concretat. I, com és habitual en ells, ho han fet en la direcció adequada i els convidats pertinents.
 
Aquest 2017 han apuntat amb claredat cap a dos dels conceptes més prometedors del panorama actual i cap a una de les empreses de referència. Els àmbits són la intel·ligència artificial i la combinació de realitat virtual i entorns immersius; la companyia -com no?!- és Google. Amb moviments com aquest, la distància que separa el Mobile World Congress del Sónar és menor. Parlen del mateix, però per a públics diferents. Des de la capital catalana per al món sencer.
 
L’equip titular

El reclam comercial -alhora que el vincle amb la programació sonora del festival- és Björk, la qual, a més d’una sessió de dj durant la nit inaugural, és objecte i subjecte d’una conferència i d’una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Amb tot, si es mantenen les previsions, qui arribarà més lluny amb les seves intervencions serà el contingent que envia a la Fira de Barcelona el principal cercador del món.
 
Així, per la superfície del Sónar+D passaran Kenric McDowell, de Google Artists+Machine Intelligence; Freya Murray, de Google Arts+Culture Lab; l’equip del gegant tecnològic especialitzat en intel·ligència artificial i música –Adam Roberts i Douglas Eck-; la cineasta principal de Google, Jessica Brillhar; i Luis Gaitán, de Google Mèxic, un exemple d’activisme orientat a la creativitat. Queda clar cap on miren els impulsors del Sónar a l’hora de buscar idees sobre automatització i aprenentatge de les màquines, oi?
 
La immersió del ximpanzé

La Société des Arts Technologiques, de Montréal, s’encarrega de la programació del Sónar 3600, l’espai dedicat a l’audiovisual fulldome. Hi ha peces immersives i dos workshops de producció d’imatge esfèrica. Tres dels noms que cal tenir en compte en aquest apartat són Gabo Arora, fundador d’United Nations Virtual Reality (UNVR); McKenzie Stubbert, compositor; i Edu Pou, de l’estudi Here be Dragons.
 
Amb un caràcter més general, també convé considerar Daito Manabe i Motoi Ishibashi, que estan al capdavant d’un ineludible estudi de nous mitjans. La dimensió econòmica d’aquests fenòmens s’analitza a l’Open Music Initiative i la sessió Business for Creative Technologists, mentre que l’artística, l’exploren un col·laborador de Radiohead i Nicolas Jaar, Tarik Barri, amb una recreació en tres dimensions; i la performance en temps real de Boris Chimp 504, basada en el primer ximpanzé que va ser enviat a la lluna.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xeNkduMmRTg[/youtube]