La nau Mars Express de l'Agència Espacial Europea (ESA, per les sigles en anglès) ha observat indicis concloents de l'existència d'enormes capes de gel que s'estenen sota centenars de metres de pols a l'equador de Mart. Es tracta de la quantitat d'aigua més gran mai trobada en aquesta zona del planeta roig i, si es fongués, cobriria tot el planeta amb una capa d'1,5 a 2,7 metres de profunditat.

"Hem descobert que els dipòsits són fins i tot més gruixuts del que pensàvem: fins a 3,7 quilòmetres de gruix", diu en un comunicat Thomas Watters, de l'Institut Smithsonian, autor principal de la nova investigació i l'estudi inicial del 2007. "Curiosament, els senyals de radar coincideixen amb el que esperaríem veure de les capes de gel i són similars als que veiem des dels casquets polars de Mart, que sabem que són molt rics en gel", ha detallat.

En les anteriors indagacions, els científics no van poder descartar que les capes de gel fossin en realitat acumulacions gegants de pols, cendra volcànica o sediments arrossegats pel vent. Si bé, els nous resultats suggereixen capes de pols i gel, totes cobertes per una capa protectora de pols seca o cendra de diversos centenars de metres de gruix que degueren haver-se format en una època climàtica anterior.

Així, a partir d'ara, les missions a Mart hauran d'aterrar a prop de l'equador del planeta, lluny dels casquets polars rics en gel o de les glaceres d'altes latituds. "Desafortunadament, aquests dipòsits seran inaccessibles, com a mínim, durant les dècades vinents", ha lamentat Watters, alhora que ha valorat que cada tros de gel que troben els ajuda a construir una "imatge més precisa" d'on va fluir l'aigua a Mart i on es pot trobar avui.

[plantillavirals]