[noticia]255473[/noticia]
Centenars de milers de personalitats, entitats, influencers, polítics, periodistes i altres comptes de rellevància en els seus àmbits van perdre la insígnia que, després de deu anys, es feia servir per determinar que aquell compte no era fals, que tenia credibilitat i que era destacat en algun aspecte. Tot per la borda. Per què? Per les premisses desdibuixades de Musk.
Autoerigit com a far de la llibertat d'expressió, l'empresari -fins fa poc el més ric del món-, ha actuat de manera impulsiva. Exemples al seu perfil n'hi ha a cabassos, però el problema és que de Twitter, per com s'havia organitzat el sistema, en depèn moltíssima gent, des de mitjans de comunicació i fins a empreses de tota mena.
Fins i tot els influencers, famosos o milers d'esdeveniments, que reben el seu feedback a través de la xarxa social, veuen afectats els seus sistemes de negoci pels canvis de Twitter: des de publicitat, a exposició, visibilitat o, simplement, expansió de marca. Amb el nou pati d'escola de Musk tot pot saltar pels aires. Almenys com ho coneixíem abans.
El problema dels verificats
Era igual si eres Rosalía, el Papa, The New York Times o Ibai Llanos. Si no havies pagat per Twitter Blue abans del 20 d'abril, ja has perdut el verificat blau. Una mesura faraònica -sota una excusa empresarial de rendibilitat econòmica- que va adoptar Musk i que havia anunciat feia setmanes. En els últims temps, la majoria no es va moure ni un dit: ningú volia pagar per estar a Twitter. Això va portar l'amo de la xarxa a actuar com si es tractés d'una rebequeria.Decisions arbitràries van provocar una esquerda a Twitter, especialment marcada als Estats Units, que es va traduir en aquest sistema de Twitter Blue: no pagar, encara que fossis Shakira o Barack Obama, et feia completament irrellevant. Sí, es mantenien milions de seguidors. Però un jove amb un compte aleatori que pagués els 8 euros al mes tenia una millor posició.
Pagar Twitter Blue a milionaris o influencers: llibertat d'expressió mercantilitzada
Una sorpresa es va produir en els següents dies: personalitats mundials com Stephen King o LeBron James mantenien el tick blau. Molts els van assenyalar per haver pagat a Musk i mantenir aquest sistema mercantil de priorització d'aquells que podien abonar la mensualitat. Ells, però, ho van negar categòricament. No els feia falta.I aquí tornava a entrar la personalitat faraònica del magnat: responent a través del seu compte personal, Musk els informava que ell, personalment, els havia pagat la verificació. "De res", espetegava el multimilionari. A King no li va fer gens de gràcia. Llavors va arribar el cop de gràcia del magnat, que certificava encara més les seves decisions arbitràries.I think Mr. Musk should give my blue check to charity. I recommend the Prytula Foundation, which provides lifesaving services in Ukraine. It's only $8, so perhaps Mr. Musk could add a bit more.
— Stephen King (@StephenKing) April 22, 2023
Tots aquells usuaris que tinguessin més d'1 milió de seguidors se'ls retornava el verificat blau. Sense haver de pagar. Independentment de qui fos. Aquest moviment certificava una nova categoria de verificació al costat del tick gris (que fa referència a certs comptes governamentals) i els del tick daurat amb la fotografia de perfil quadrada, que són els comptes rellevants a tots els nivells, que respon tant a marques, persones com entitats. Per Musk és molt més important "el periodisme ciutadà" que els mitjans de comunicació que han treballat la seva credibilitat. Una lluita que Aaron Sorkin ja va exposar a The Newsroom fa 11 anys.
Everything
— Elon Musk (@elonmusk) April 23, 2023
La desinformació i Rússia
Per acabar-ho d'adobar, les noves polítiques de Twitter han obert la capsa de Pandora. Sota aquest paraigua de la llibertat d'expressió, el nou algoritme de la xarxa social -amb el vistiplau directe de Musk- ha fet reobrir els comptes dels dirigents governamentals de Rússia i ha provocat la proliferació de missatges misògins, homòfobs, racistes i d'odi. Per què? Perquè el magnat afirma que no prohibirà res que "no sigui il·legal". Això permet que Dimitri Medvedev, ministre de seguretat de Rússia i exprimer ministre, es dediqui a enviar missatges tan greus com el fet que cal matar tots els ucraïnesos possibles.Tota aquesta macedònia arriba des d'una interpretació molt lliure per part de Musk i del seu algoritme de la Constitució dels Estats Units. En un país on encara proliferen els missatges polítics que voregen el racisme i la polarització de la societat s'encona amb posicions enfrontades, el pati d'escola privat de Twitter està arribant al seu límit.WHY WILL UKRAINE DISAPPEAR? BECAUSE NOBODY NEEDS IT
— Dmitry Medvedev (@MedvedevRussiaE) April 8, 2023
1. Europe doesn’t need Ukraine. The forced support of the Nazi regime, by the American mentor’s order, has put Europeans into a financial and political inferno. All for the sake of bandera’s unterukraine, that even the snobby,…
[plantillavirals]
