Fa temps que la xia ha deixat de ser una desconeguda. Petites i discretes, les seves llavors apareixen cada cop més sovint en plats quotidians: des de iogurts fins a pans casolans o batuts. Però el seu origen es remunta milers d’anys enrere. La Sàlvia hispànica L, planta d’on provenen, ja era cultivada a Mèxic i Guatemala cap a l’any 3.500 aC i tenia un paper destacat tant a la dieta com en les cerimònies rituals de les cultures mesoamericanes.

Avui, la ciència avala allò que ja intuïen els pobles antics: la xia és un aliment altament nutritiu. Malgrat la seva mida, aquestes llavors aporten omega-3 d’origen vegetal, fibra soluble, proteïnes i minerals com el calci, el fòsfor o el zinc, nutrients fonamentals per a la salut metabòlica i cardiovascular.

Diversos estudis assenyalen que incorporar xia a la dieta pot contribuir a reduir el colesterol LDL, regular el ritme cardíac i prevenir la formació de coàguls. El seu efecte antiinflamatori, associat als greixos poliinsaturats que conté, també és rellevant per reduir el risc de malalties cròniques.

Un altre dels grans beneficis d’aquest superaliment és l’efecte saciant. Gràcies a la seva fibra i al mucílag (una substància gelatinosa que allibera quan s’hidrata) la digestió dels aliments es fa més lenta, cosa que ajuda a evitar pics de glucosa en sang després dels àpats i allarga la sensació de plenitud. Això la converteix en un bon aliat per a les persones amb diabetis de tipus 2 o que busquen controlar el pes.

A més del seu valor nutricional, la xia destaca per la versatilitat a la cuina. Es pot afegir a amanides, masses de pa (incloses les preparades a la fregidora d’aire), pastissos o com a substitut de l’ou en receptes veganes.