Aquest és el «superaliment» tradicional català en perill d’extinció

Alimentació

Albert Molins, president de l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla, reivindica un dels productes més oblidats de la gastronomia tradicional

Publicat el 18 de novembre de 2026 a les 08:40
Actualitzat el 18 de novembre de 2026 a les 08:52

Quan es parla de superaliments, sovint venen al cap productes com l'alvocat, les llavors de xia o altres ingredients exòtics que s'han popularitzat els últims anys. Però no cal anar gaire lluny per trobar aliments nutritius i econòmics. De fet, la gastronomia catalana té el seu propi superaliment, tot i que cada vegada és menys habitual trobar-lo a taula: els cervellets de xai arrebossats.

Així ho defensa, Albert Molins, president de l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla, en una entrevista a Nació. El periodista i escriptor reivindica la cuina tradicional catalana i alerta que alguns dels seus plats més emblemàtics corren el risc de caure en l'oblit, especialment entre les generacions més joves.

Entre tots els plats del receptari tradicional, Molins destaca especialment els cervellets de xai arrebossats, una preparació que considera injustament infravalorada. La seva reivindicació, però, va més enllà d'aquest plat concret i s'estén al conjunt de la cuina dels menuts, elaborada amb parts dels animals que han anat perdent protagonisme en els hàbits alimentaris actuals.

"Hem de reivindicar la cuina dels menuts, això sí que és un superaliment!", assegura Molins. Segons explica, es tracta d'una cuina "econòmica, nutritiva, molt bona" que, malgrat les seves qualitats, s'està perdent. Els menuts inclouen productes com el fetge, els ronyons, el cor o els cervells. Alguns destaquen pel contingut en proteïnes, ferro i vitamines del grup B, tot i que les propietats nutricionals varien considerablement segons l’òrgan. Això no significa que siguin aliments miraculosos ni que s'hagin de consumir sense moderació, sinó que poden formar part d'una alimentació variada.

Molins també posa el focus en el paper de la immigració en la preservació d'aquesta tradició. Segons explica, moltes parades dels mercats continuen obertes gràcies als consumidors d'origen immigrant, especialment de països com Colòmbia o Veneçuela, on també existeixen receptes tradicionals elaborades amb aquests productes.

La tradició en risc d'extinció

La preocupació de Molins no es limita aquí, el president considera que bona part de la cuina catalana tradicional necessita connectar amb les noves generacions per garantir-ne la continuïtat. En aquest sentit, adverteix que molts joves prefereixen descobrir gastronomies d'altres països abans que tastar plats propis com el fricandó, el capipota o les mandonguilles amb salsa. Per això, defensa que cal donar més visibilitat a la cuina de cassola i als esmorzars de forquilla, sense plantejar-los com una alternativa incompatible amb altres propostes gastronòmiques.

També qüestiona la popularitat dels anomenats superaliments que sovint s'associen a productes cars o procedents de països llunyans. Per a Molins, reivindicar el receptari tradicional no significa rebutjar altres cuines, sinó evitar que els plats de tota la vida acabin desapareixent per falta de relleu generacional.

La seva proposta demana recuperar l'interès per aquests aliments i garantir que continuïn presents tant als restaurants com a les taules de les famílies. Una manera de preservar un patrimoni gastronòmic que, més enllà del valor nutricional, també forma part de la identitat cultural catalana.

Escull Viure bé com la teva font preferida de Google