Aquest és el plat més infravalorat de la cuina catalana tradicional: «Això sí que és un superaliment!»

Alimentació

El periodista i escriptor Albert Molins reflexiona sobre el patrimoni gastronòmic del país amb la presentació de l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla

Publicat el 16 de novembre de 2026 a les 09:04

Com a president de la recentment fundada Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla, Albert Molins es preocupa per la transmissió de la cultura gastronòmica entre les generacions més joves. En una conversa amb Nació, el periodista i escriptor ha lamentat que "hi haurà joves que moriran sense haver trastat un fricandó" i, amb la creació d'aquesta entitat, és un escenari que vol evitar. "Des de l'associació defensem la cuina catalana, però sense xovinisme, no no creiem que la nostra tradició sigui millor que la resta, però l'hem de lluitar", ha resumit. Aquesta defensa es pot expressar amb diferents noms i tots, segons Molins, són de plats que, sovint, estan infravalorats.

El capipota és un dels exemples que destaca com a emblema de l'herència culinària de Catalunya. "Un dels projectes que tenim és arribar a un acord amb un hotel de Lloret, Salou, Cambrils... i, durant una setmana, servir plats tradicionals catalans", ha assenyalat Molins. És una de les mesures que ha ideat per fer arribar als turistes un mos d'aquesta tradició: "El brunch i el cafè d'especialitat són globals, els pots trobar en qualsevol ciutat del món", ha reflexionat, "en canvi, l'esmorzar de forquilla, no". El president de l'associació, però, també s'ha fixat en aquells que moltes vegades els autòctons passen per alt.

"Tota la cuina catalana està infravalorada, però si m'hagués de quedar amb un plat, et diria els cervellets de xai arrebossats", ha revelat, tot reclamant que "hem de reivindicar la cuina de menuts". "Això sí que és un superaliment!", ha conclòs. Una resposta que no ha estat exempta de connotacions polítiques: "Aquesta colla de xenòfobs com la Sílvia Orriols, que malparlen tant de la immigració, haurien de saber que moltes de les parades de menuts dels mercats sobreviuen gràcies als estrangers". 

Un bon esmorzar de forquilla, segons Moliner

L'esmorzar de forquilla també té horaris. "No pot començar més tard de les 9 o 9:30", ha apuntat, ja que "t'ha de permetre dinar després i, si t'hi poses a les 11, segons com t'hi posis, al migdia és impossible tornar a menjar". Per a Moliner, l'àpat pot vertebrar tota l'experiència gastronòmica de la jornada, ja que "la santa trinitat" de l'herència culinària catalana, ha explicat, és "esmorzar de forquilla, vermut i calçotada" i, per tant, "els dos passos previs t'han de permetre arribar amb gana al dinar i gaudir-lo". 

Malgrat que el periodista i escriptor té debilitat pel capipota i el fricandó, "el plat que et deixa veure el nivell del restaurant són les mandonguilles", ha remarcat. Preguntat sobre quina és la prova clau per a saber quins establiments fan bons esmorzars de forquilla, Molier creu que aquest demostra diferents aspectes clau: "Pots veure si la carn és bona, si és adequada la proporció de greix o si la salsa està ben lligada". També reivindica opcions més "inclusives". "A l'associació som una taula llarga on tothom hi cap i, si no menges carn, tens opcions com l'escalivada o un potatge de llegums amb llenties, cigrons o mongetes", ha llistat. 

Els esmorzars de forquilla són diversos, però no tot s'hi val. "Un entrepà pot ser un esmorzar collonut, però no és de forquillla, perquè no la fas servir", ha considerat. Moliner ha confessat estar "en contra" d'aquells àpats que es fan "a peu dret de la barra, d'un croissant dolent sucat en un cafè amb llet". Més enllà del pa, el president de l'associació afegeix quatre menes d'aliment que tampoc es poden considerar esmorzars de forquilla: els arrossos, la sopa i la pasta. "És veritat que ón plats que trenquen amb aquest imaginari, però són opcions d'esmorzar completament vàlides", ha conclòs.

Escull Viure bé com la teva font preferida de Google