Quins són els efectes al cervell que provoca menjar formatge, segons un neuròleg?

Consumir certs tipus d'aquest aliment làctic millora considerablement la salut cerebrovascular

Certs tipus de formatge milloren les teves capacitats cerebrals
Certs tipus de formatge milloren les teves capacitats cerebrals | Europa Press
Redacció
16 d'octubre de 2024, 15:02
Actualitzat: 15:18h

La dieta catalana i mediterrània no s'entén sense la presència del formatge. Aquest làctic, que forma part essencial de la vida de milions de persones, és objecte de moltes investigacions per estudiar els seus efectes, tan alimentaris, conductuals, neurològics o fins i tot socials. Un dels enfocaments més interessants és quin impacte té el formatge en el nostre cervell. El reconegut neuròleg Mill Etienne, referenciat en diversos mitjans dels EUA, va compartir aquest estiu al mitjà nord-americà AOL quins efectes provocava en aquest òrgan essencial. Relata com és de beneficiós en la memòria i en la funció cognitiva.

Citant un exhaustiu estudi fet per investigadors japonesos i publicats a la revista Nutrients, deixa ben clar que el consum de certs tipus de formatge, com el feta i el cheddar, ajuden moltíssim a millorar aquestes dues qüestions cerebrals i cognitives. Més de 1.200 persones majors de 65 anys van formar part d'aquest estudi, que se centrava només en aquestes dues categories de l'aliment. És a dir, la investigació no se centra en tots els formatges, però sí que deixa molt clar, com remarca el doctor Etienne, que els formatges processats són els pitjors i generar l'efecte contrari.

Aquests efectes nocius parteixen del fet que contenen l'additiu butan-2,3-diona, antigament anomenada diacetil, un enzim que es fa servir per potenciar el sabor dels formatges, però que provoca un risc elevat de patir malalties cerebrovasculars, a més d'un deteriorament de la memòria. 

Per què el formatge té un impacte en el cervell?

Existeixen dos aminoàcids amb presència en el formatge que generen un efecte substancial en el nostre cervell: el triptòfan i la tirosina. En el primer cas, es tracta d'un precursor de la serotonina, que regula l'estat d'ànim de les persones. En el cas de la tirosina, aquesta estimula producció de dopamina, que genera la sensació de plaer.

Si li sumem el fet que aquest làctic gaudeix d'una gran presència de la Vitamina B12, essencial per a un bon funcionament del cervell, els seus beneficis es multipliquen. Cal tenir en compte, però, que la lactosa i els seus efectes digestius podrien tenir també un impacte negatiu en el nostre organisme. Per això, el neuròleg deixa clar que cal "escoltar el nostre cos" i consultar en nutricionistes i metges si es té cap dubte.