Més enllà de València i les illes Balears, els dominis de la Corona Catalanoaragonesa es van estendre per tota la Mediterrània i van arribar a controlar Sicília i, fins i tot, alguns comtats de Grècia. D’entre tots els territoris històrics catalans, però, n’hi ha un de poc conegut i que té grans platges paradisíaques i un extens patrimoni arquitectònic i patrimonial.
Es tracta de l’illa de Djerba, situada a les costes de Tunísia, al golf de Gabes. Djerba té una superfície de 510 quilòmetres quadrats i es dedica, sobretot, a la pesca i l’elaboració de mantes. Aquesta illa destaca per la seva riquesa cultural, que ha barrejat els costums locals amb l’herència dels diversos pobles que l’han controlada.
Els catalans van arribar a l’illa el 1282 amb un contingent d’almogàvers dirigits per Roger de Llúria, al servei del rei Pere el Gran. L’expedició, en un principi, havia estat pensada per fer prevaldre els interessos catalans al nord d’Àfrica i donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir, senyor de Constantina, que volia convertir-se en emir. Al-Wazir, però, va ser decapitat i les tropes catalanes van anar a lluitar a Sicília per donar suport a la revolució contra el domini francès del rei Carles d’Anjou. Malgrat tot, l’illa de Djerba va quedar sota domini català.
La reconquesta catalana
Federic III de Sicília, net de Jaume Primer, va donar l’encàrrec al famós cronista català Ramón Muntaner de reconquerir l’illa, que era víctima d’una revolta interna amb el suport dels tunisencs. Muntaner havia ocupat càrrecs importants a l’exèrcit de la Corona Catalanoaragonesa i, després dels seus èxits militars a Grècia, li van demanar que apliqués les seves estratègies militars a l’illa.
La intervenció de Muntaner va aconseguir recuperar el control de Djerba l’any 1311 amb una combinació magistral de diplomàcia i tècniques de guerra. Tant és així, que va ser declarat emperador de l’illa i hi va viure fins al 1315 amb la seva muller, d’origen valencià.
El 1335 els hàfsides d'Abu-Bakr van liderar una ofensiva contra Djerba. Malgrat l'heroica resistència dels soldats catalans en una fortificació, els tunisencs van fer-se amb el domini del territori i els catalans es van veure obligats a marxar.
Vestigis catalans a Djerba
La fortalesa on van resistir els darrers catalans de Djerba, “el Castelló”, està situada en una platja en un extrem de l’illa i va ser construïda per Roger de Llúria l'any 1289. Actualment, es conserven restes d’aquest monument històric, que és visitable i rep el nom de Fort de Borj el Kashtil. Des del cim del castell, s’hi poden veure unes vistes esplèndides del mar i de Djerba, un paisatge sorrenc i d’aigües cristal·lines.