Llista de tots els parcs naturals de Catalunya
Els parcs naturals estan de moda. D'ençà de la pandèmia, l'interès per descobrir el patrimoni del país ha tingut un augment de visitants considerables. Sigui per perdre's en els boscos, fer alguns dels cims més icònics, però també recórrer dunes, aiguamolls i tramuntanades, són un dels espais en auge. I és que Catalunya és terra de parcs naturals. Amb 165 espais d’especial valor ecològic protegits pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN), una superfície equivalent al 30% del territori català està protegida per mantenir els paisatges, la flora, fauna i el patrimoni arqueològic que hi amaguen. Si encara no saps quina escapada fer aquest estiu et descobrim els 16 parcs naturals protegits.
Parc Natural de l'Alt Pirineu
A banda de ser l'espai natural protegit més extens de Catalunya, el Parc Natural de l’Alt Pirineu també té el cim més alt del Pirineu català, la Pica d'Estats (3,143 m). Poca cosa. Declarat espai natural el 2003, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Aquest territori és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Més enllà de l'extensió i els cims, destaca pels animals emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l'os bru, que, juntament amb el bestiar, contribueixen a mantenir-ne un paisatge magnífic d'extenses pastures.
Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà
És un dels paisatges que fa gran l'Empordà, però va anar de poc que, on avui es poden espiar cigonyes, no hi hagi canals i edificis com a Empuriabrava. Els Aiguamolls són un símbol de la lluita ecologista, que s'han convertit en un espai de referència en temes de biodiversitat. S'han observat més de tres-centes espècies d'ocells, moltes de les quals migratòries, que fan parada abans de travessar cap a l'Àfrica. En total, sumen 338 espècies d'animals vistes diferents. Hi ha itineraris dissenyats per albirar-los, però també per fer-hi excursions i descobrir les diferents composicions, que tot i estar travessat, també, per la sequera, es manté com una de les grans belleses per descobrir.
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Una de les estampes més reconegudes de Catalunya. Ubicat entre el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya, aquesta perllongació de serres forma el Parc Natural del Cadí-Moixeró, protegit des del 1983, i que destaca per la biodiversitat, els cims, i, en definitiva, els paisatges. És un dels millors paratges on trobar-se amb isards i dos dels ocells forestals més difícils de viure: el picot negre i el mussol pirinenc. La cara nord és una de les més fotografiades del país i la del Pedraforca és un dels emblemes dels excursionistes catalans.
Parc Natural del Cap de Creus
El seu aspecte feréstec, tocat per la tramuntana, ha inspirat autors com Lorca, Ferrater o Vinyoli i ha estat el cau d'artistes com Salvador Dalí. El Parc Natural del Cap de Creus, farcit de penya-segats erosionats pel vent, és un dels espais més singulars de tot el país. És l’únic lloc de la Terra on s’observen les pegmatites, unes roques de colors blancs, taronges i rosats, per exemple. La seva condició de parc marítim-terrestre es deu a la gran fauna que amaguen les seves cales.
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
El Parc natural està format per les 14.700Hectàrees. S’estén a les valls altes del Ter i del Freser, al voltant dels enclavaments de Núria i Ulldeter, fent frontera amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. És un territori que té una gran complexitat orogràfica i amb paisatges molt variats. L’activitat humana del Parc, amb un passat i un present ramaders i d’aprofitament sostenible dels recursos naturals, destaquen així com el gran potencial excursionista que té.
Parc natural de Collserola
És el pulmó de l'àrea metropolitana de Barcelona, envoltat de més de tres milions de persones. Conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en els que hi trobem predominantment boscos d'alzines. S'hi troben diverses fonts d'interès com la Font Groga, la Font de la Budellera o la Font d'en Ribes així com masies, ermites o torrents. Diverses activitats intenten recuperar les activitats rurals que s'hi feien abans: des de conreus a activitat vinícola.
Parc natural del Delta de l'Ebre
El Delta de l'Ebre és un dels racons amb més projecció internacional de Catalunya. L'extensió humida és un paradís per albirar ocells aquàtics i hi aterren reconeguts ornitòlegs de tot Europa per fer-ho. El 2022 se'n van comptabilitzar prop de 317.500 de 96espècies diferents; una xifra molt superior a la de l'any anterior, el 2021, quan se'n van registrar 176.000 exemplars. A banda, el Delta té un reguitzell d'itineraris per fer a peu, en bicicleta o en caiac, ideals per descobrir.
Parc natural dels Ports
Situat al sud de Catalunya, és un dels tresors ocults nostrats, a cavall de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. S'hi poden veure àligues daurades i ocells de manera constant, però també cabres hispàniques, que van pels barrancs, cingles, i agulles de les més de 35.000 hectàrees que té. I té Olimp i tot: el Mons Sacer, que al segle IV el poeta Aviè ja l'esmentava.
Parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter
“El verd d'aquella plana // El gris de la muntanya // Tot és molt senzill
// Però res hi desentona // Jo no se què té // Però m'impressiona” així defineix el cantautor Sanjosex un dels seus indrets preferits: el Montgrí. Declarat parc natural a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà és ben bé això: verds i grisos apagats que en fan un paratge autèntic. Si el castell és un dels símbols la joia de la corona són les Illes Medes, als peus de la muntanya.
Parc natural del Montseny
Conegut pels cims del Turó de l'Home o el Matagalls, aquest refugi de grans boscos i biodiversitat té tantes capes com una ceba. A baixa altura, terreny mediterrani, però com més puges més fagedes hi trobes. Escapçat entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva, aquest massís és casa de grans torrents d'aigua i d'un patrimoni natural únic.
Parc natural de Montserrat
Montserrat és un dels símbols de Catalunya, però des del 1987 també és parc natural. Més enllà del monestir i les roques àrides que suren en l'imaginari col·lectiu, hi té boscos frondosos, cabres salvatges i un bon sotabosc així com agulles, canals i, fins i tot monòlits que dibuixen un paisatge divers i molt singular.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
El paisatge del parc està conformat per cingles i canals amb abundants restes arqueològiques, ermites i masies. A banda de tot aquest immens patrimoni, compta amb un ampli univers llegendari, que inclou des de la Guerra del Francès, el bandolerisme o les guerres carlines. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola, és el monument més emblemàtic del seu massís.
Parc natural de la Serra de Montsant
Com el seu nom indica, el Montsant va ser una muntanya de "benedicció" pels àrabs i "santa" pels cristians. I finalment, el símbol del priorat s'ha quedat amb aquesta accepció. Es tracta d'un massís compacte, amb nombrosos cingles resseguits de camins de ferradura i amb la primera cartoixa de tota la península Ibèrica que encara perdura, després d'haver estat restaurada aquest any. El 2022 es va declarar parc natural pels nombrosos valors biològics, paisatgístics i geològics que amaga.
Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
El relleu de volcans adormits— que no extingits— que la configuren, fan de la Zona Volcànica de la Garrotxa un dels indrets únics del nostre país. Recolzat en la frondositat de les fagedes, s'hi adscriuen 11 municipis i una quarantena de volcans, com ara el Croscat o el de Santa Margarida, que amaga una ermita al seu cor. Tot i que la tardor sigui l'època més espectacular per visitar-la, ja que s'omple de grocs i vermells, durant tot l'any ofereix un pulmó de biodiversitat envejable, que va valer-li la declaració de parc natural el 1982.
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
D'aquest llistat, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya. Un decret del Ministeri d'Agricultura li donava aquesta categoria el 21 d'octubre de l'any 1955, 23 anys després que el Pla Macià contemplés la creació d'un parc nacional de l'Alt Pirineu. Amb una superfície de 14.199 ha, més 26.733 ha de la zona perifèrica, aquest espai natural es reparteix entre el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, i constitueix la representació més genuïna de l’alta muntanya.
