Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb el Clínic-IDIBAPS, ha detectat que la capacitat pulmonar comença a decréixer abans del que es pensava. En concret, després del pic entre els 20 i els 25 anys, no hi ha una fase d'estabilitat fins als 40 anys com fins ara es pensava, sinó que ja comença a decréixer la capacitat pulmonar. Així mateix, es creia que en l’edat adulta tardana la funció pulmonar començava a deteriorar-se a causa de l’envelliment dels pulmons. No obstant això, aquest model es basava en estudis que no abastaven tot el cicle de vida.

En l’estudi actual, en canvi, s’ha utilitzat un “disseny de cohort accelerada”, és a dir, s’han agrupat dades de múltiples estudis de cohort per cobrir el rang d’edat desitjat. “Vam incloure més de 30.000 persones d’entre 4 i 82 anys procedents de vuit estudis de cohort de la població d’Europa i Austràlia”, explica Judith Garcia-Aymerich, primera autora de l’estudi i codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal.

Els paràmetres de funcionalitat i capacitat pulmonar es van avaluar mitjançant espirometria forçada, una prova en què el pacient ha d’expulsar tot l’aire en el menor temps possible després d’una inspiració màxima. A més, es van recollir dades sobre tabaquisme actiu i diagnòstics d’asma. Els resultats, publicats a The Lancet Respiratory Medicine, ofereixen un nou marc fonamental per avaluar la salut pulmonar.

Dues fases de creixement i un declivi

L’estudi ha demostrat que la funció pulmonar creix en dues fases diferenciades: una primera fase de creixement ràpid durant la infància i una segona fase de creixement més lent fins a assolir el pic màxim. La funció pulmonar es va avaluar a partir de dos paràmetres: el volum espiratori forçat en un segon (FEV1), que mesura el volum d’aire espirat en el primer segon de respiració forçada després d’una inspiració profunda; i la capacitat vital forçada (FVC), que és la quantitat màxima d’aire que una persona pot espirar sense límit de temps després d’inspirar profundament.

En les dones, el pic de FEV1 s’assoleix al voltant dels 20 anys, mentre que en els homes es produeix als 23 anys. Sorprenentment, l’estudi no ha trobat evidència d’una fase d’estabilitat després d’aquest pic. "Models anteriors suggerien una fase d’estabilitat fins als 40 anys, però les nostres dades mostren que el descens de la funció pulmonar comença molt abans del que es pensava, immediatament després d’assolir el valor màxim", explica Garcia-Aymerich.

Factors que influeixen en els pulmons

L’anàlisi revela que tant l’asma persistent com el tabaquisme influeixen en la funció pulmonar, encara que de manera diferent del que es creia. Les persones amb asma persistent assoleixen un pic de FEV1 més precoç i tenen nivells més baixos en totes les etapes de la vida, mentre que el tabaquisme s’associa a una caiguda més ràpida de la funció pulmonar a partir dels 35 anys.

Aquests resultats subratllen la importància de promoure la salut respiratòria i de fer un seguiment precoç de la funció pulmonar en les primeres etapes de la vida mitjançant l’espirometria. "La detecció precoç d’una funció pulmonar baixa pot permetre intervencions per prevenir malalties respiratòries cròniques en l’edat adulta", conclou Rosa Faner, investigadora de la Universitat de Barcelona i del Clínic-IDIBAPS i darrera autora de l’estudi.