Fructuós Canonge i Francesc va néixer a Montbrió del Camp (1824) en el si d’una família humil que es va traslladar a viure a Barcelona. Canonge era enllustrador de sabates i tenia la seva paradeta a la plaça Antonio López, on també hi venia llustre per al calçat elaborat per ell mateix. Per mostrar les virtuts del seu producte solia untar-se la llengua amb el betum davant la sorpresa dels que passaven per la plaça. Més tard va passar a instal·lar-se a la Plaça Reial.
Però Fructuós Canonge no es va fer popular gràcies als seus productes sinó a la seva habilitat com a prestidigitador. Tothom el coneixia pels seus jocs de mans, que amb un toc d’humor deixaven el públic embadalit. Allò que va començar com un entreteniment, finalment va acabar per canviar al seva professió d’enllustrador a il·lusionista. El seu debut es va produir al Teatro Circo Barcelonés i d’aquí va començar a viatjar per Espanya, per Amèrica i per Europa, fent-se conegut a tot el món. Sembla ser que no sabia idiomes i fins i tot el castellà el parlava d’una manera molt peculiar que el feia entranyable i proper: “Este queballero tomarà un naipe. La señorita, c’haga lo mismo...”
Al Pas de l’Ensenyança, un mural recorda el mag que va il·lusionar Barcelona. Foto: Adrià Costa
Durant un temps Canonge va treballar a Madrid pel rei Alfons XII, també va actuar per la reina Isabel II i per Amadeu de Savoia a qui va deixar en evidència amb el següent truc de màgia, tal com explica el periodista Guillem Martínez al seu llibre Barcelona Rebelde:
“Sacó un pañuelito y nada por aquí, nada por allà, etc. Sopló y del pañuelo salió un papelito. Leyó el papelito al público –es decir, al rey-. En el papelito ponia: 'Qué quiere el pueblo?'. Volvió a soplar el pañuelo, le echó cuento, etc., y del pañuelo salió ahora un cacho de pan. El rey le pidió el pañuelo al mago. Le puso encima 2.000 pesetas de la época. Alguien cenó caliente esa noche.”
Segons comenta Antoni R. Dalmau a Tipos populares de Barcelona, sembla que quan li preguntaven si volia cobrar en monedes o en condecoracions, sempre preferia ser recompensat en medalles. Gràcies als seus èxits va arribar a acumular nombroses condecoracions i en aquells temps era força usual sentir a dir a algú l’expressió: “Té més medalles que en Canonge”. Inconscientment, això de les medalles ens recorda el famós Màgic Andreu dels nostres dies. Qui sap si potser el popular gest de penjar-se les medalles està inspirat en Fructuós Canonge?
Els barcelonins sentien una forta admiració per aquest personatge i és que quan voltava pels carrers li agradava fer petits trucs de màgia, com treure una moneda d’or d’un ou o treure algun objecte de l’orella d’algun transeünt, fets que sorprenien a tot aquell qui ho veia. Es deia que era un home molt solidari i habitualment participava desinteressadament en tots els esdeveniments i festes de la ciutat. La devoció del poble per Fructuós Canonge era tant exagerada que fins i tot va córrer la veu que era capaç d’aturar els rellotges, una facultat de caràcter diabòlic en aquells temps.
Un anunci a l'interior de les voltes de la plaça Reial ens recorda on Fructuós Canonge tenia la paradeta d'enllustrador. Foto: Adrià Costa
Fructuós Canonge va morir d’una llarga malaltia l’any 1890 prop d’una botiga de neteja de calçat que va obrir al carrer Canuda. Als carrers de Barcelona encara avui es poden resseguir les empremtes d’aquest popular personatge si ens acostem en un racó de la Plaça Reial, on Canonge hi va tenir la paradeta d’enllustrador i es començava a fer popular amb els seus jocs de mans. Abans d’arribar a la Plaça Sant Jaume, al Pas de l’Ensenyança, un mural recorda el mag que va il·lusionar Barcelona.