La llei d'amnistia ja està sobre la taula del Tribunal Constitucional. Era el camí que preveien els negociadors. Als recursos d'inconstitucionalitat promoguts pels barons del PP -i també pel president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, del PSOE- s'hi suma la qüestió d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem, que creu que la llei vulnera el principi d'igualtat, és arbitrària, provoca inseguretat jurídica i suposa una ingerència del poder legislatiu en les funcions del poder judicial. Els impulsors de la llei confien que el TC, ara amb una majoria progressista, avali la norma, però el PP ja ha posat tres magistrats al punt de mira per intentar alterar aquest equilibri a l'alt tribunal.
Està garantida la majoria que, en principi, és partidària d'avalar la llei? Segons diverses fonts consultades per Nació -juristes i experts constitucionalistes-, difícilment hi haurà canvis suficients que permetin un canvi en favor dels conservadors. L'acord entre el PP i el PSOEper a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) incloïa també el nomenament del magistrat José María Macías, del bloc conservador i que faltava per arribar als 12 integrants del TC. Obertament en contra de l'amnistia, va prendre possessió la setmana passada. Amb ell, el ple compta amb set magistrats propers al PSOE i cinc propers al PP.
En el cas de l'amnistia, però, aquesta majoria s'ajusta, perquè un magistrat del bloc progressista, Juan Carlos Campo, ha demanat apartar-se del debat. L'exministre de Justícia ja va dir que considerava que la llei era inconstitucional i, de fet, també es va oposar als indults quan formava part del govern de Pedro Sánchez. Sense ell, hi ha sis magistrats que, sobre el paper, haurien d'estar a favor de l'amnistia i cinc que hi estaran en contra. Macías també s'havia pronunciat contra la llei quan era membre del CGPJ, però ha rebutjat abstenir-se del debat.
El TC té 16 recursos d'inconstitucionalitat que haurà de resoldre. En un d'ells demana, el govern de les Illes Balears demana la suspensió de l'amnistia mentre es resol. En nou dels recursos, el PP hi ha inclòs peticions de recusació contra tres magistrats progressistes. Campo n'és un, que ja ha dit que s'absté en aquesta qüestió. Els altres són el president,Cándido Conde Pumpido, i la magistrada Laura Díez. El tribunal haurà d'admetre si admet a tràmit aquestes recusacions i, després, si les accepta. Si tiressin endavant, un escenari poc probable segons les fonts consultades, hi podria haver un canvi de majories que podria afectar el futur de l'amnistia. En paral·lel, hi ha cinc qüestions d'inconstitucionalitat promogudes pel Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Les recusacions són excepcionals
El PP intenta alterar les majories que hi ha al TC per aconseguir un pronunciament més favorable als seus interessos. Va seguir una estratègia similar amb l'Estatut i li va sortir bé, però és difícil que ara passi el mateix amb l'amnistia. L'any 2021, l'alt tribunal, aleshores controlat per una majoria afí al PP, va elevar l'exigència per acceptar recusacions, vist que el mecanisme s'utilitzava per finalitats polítiques. Ara, no n'hi ha prou amb les opinions dels magistrats, sinó que només es pot acceptar una recusació en casos molt excepcionals. Qui decideix si s'admeten a tràmit és el mateix tribunal.
Per això, fonts coneixedores no creuen que s'acceptin les recusacions contra Conde Pumpido, Díez i Campo, als quals s'atribueix una excessiva proximitat amb el govern espanyol. En el cas del president del TC, se li retreu la seva proximitat amb el PSOE, perquè va ser nomenat fiscal general de l'Estat de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero i ha estat Sánchez qui l'ha situat a la presidència del TC. Pel que fa a Díez, se li retreu que va ser assessora del Ministeri de la Presidència, primer amb Carmen Calvo i després amb Félix Bolaños, negociador de l'amnistia. N'hi ha prou? Les fonts jurídiques consultades mantenen que no.
Resultat per la mínima
Sense acceptar les recusacions, el bloc progressista tindrà majoria per la mínima, sis a cinc. En una qüestió tan rellevant com l'amnistia, no és l'escenari més desitjat, perquè evidenciarà la fractura al TC. Farà imprescindible, també, que cap magistrat del bloc progressista canviï de criteri i voti amb els conservadors. Això va passar amb la sentència de l'Estatut: el magistrat Manuel Aragón Reyes, proposat pel PSOE, però que no va coincidir amb els progressistes i va votar amb els conservadors. És difícil que ara es repeteixi aquell moviment.