L'alcalde s'ha casat amb un moro i quan ha tingut la ciutat plena de marroquins -als que ha inflat d'ajudes públiques-, ha marxat a viure a Sant Cugat del Vallès, ja que la seva parella és un moro, però amb calers. El 2016, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denunciava públicament insults homòfobs, rumors interessats i difamacions que posaven el focus en la seva vida personal amb una clara intencionalitat política. La cosa no es va aturar. Entre el 2017 i el 2020 va continuar la sembra de mentides per perjudicar la seva imatge pública. Fins que, després de descobrir que l'impulsor dels falsos rumors era el regidor Dani Pinto, de Vox, va presentar una denúncia a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació. Curiosament, rebia els atacs coincidint amb decisions polítiques concretes: la municipalització de l'aigua o el canvi del nom d'un carrer que enaltia un voluntari de la División Azul.
La difamació ho té tot: és racista i és homòfoba -o misògina-. També funcionaria amb alcaldesses, però no la farien circular pas amb batlles heterosexuals. A banda, també és perversa ja que, dient que va a viure a una de les ciutats amb la renda més alta del país, acusa el batlle de classista i de despreocupat. No conec en Ballart i tampoc no va caldre que negués aquestes difamacions per entendre que qui les va fer córrer li volia mal. Ningú més que ell sap amb qui comparteix la vida i on la comparteix.
En un àpat de Nadal, un conegut em preguntava si és cert que l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, té un nòvio marroquí i si ha marxat a viure a Sant Cugat del Vallès. Qui m'ho preguntava no és una persona especialment implicada políticament a la ciutat, però té cultura, una carrera, diversos postgraus i màsters, i una feina de força rellevància en una empresa puntera del Bages. A l'Aloy sí que el conec, de fa prop de trenta anys, i encara el veig sovint anant o tornant de l'Ajuntament a casa seva al Centre Històric de la ciutat, i tot i que no sé -perquè tampoc m'ha preocupat mai- qui és la seva parella actual, ha dit per activa i per passiva que no surt -ni està casat- amb una persona marroquina ni d'origen marroquí.
L'extrema dreta, i la dreta que aprofita la riuada per pixar-s'hi, deu haver pensat que si la fàbula va servir llavors per incomodar l'alcalde de Terrassa fins al punt d'arribar als jutjats, no calia tocar-ne ni una coma per molestar el batlle de la capital del Bages. De fet, ni s'han pres la molèstia de canviar Sant Cugat per, per exemple, Matadepera, o per fer-ho més nostrat, Santpedor.
Ballart va descobrir que qui havia posat en circulació les boles era un regidor de Vox. A Manresa, això no s'ha concretat tant, però sí que es pot veure amb facilitat qui ho fa córrer a les xarxes: els simpatitzants d'Aliança Catalana. Tots dos, Vox i Aliança Catalana, beuen de la mateixa font, i no és un eufemisme.
El que és trist, però, és que en ple segle XXI una difamació homòfoba, classista i racista pugui tenir efectivitat en l'ample de la població. O sigui, és més preocupant que hi hagi una horda de ciutadans disposats a creure's unes afirmacions més típiques d'una innocentada i, pitjor encara, a escandalitzar-se per una falsa parella marroquina -i homosexual- de l'alcalde, que no pas que hi hagi quatre ruïns disposats a cremar-ho tot fent córrer rumors per aconseguir ves-a-saber-què.