Aquesta setmana continuarem mostrant algunes obres, de gran importància, conservades i custodiades al Museu de Solsona. 

En primer lloc tenim la pintura sobre taula del Sant Sopar, del S. XV. La seva procedència és dubtosa; va ser portada al Museu des de la capella de Santa Constança de Linya, a Navès, però segurament aquesta no va ser la seva primera ubicació. Hi cabia molt just, de paret a paret, i la van mutilar, serrant-ne una part, per poder-la adaptar a l’altar. Donades les seves grans dimensions, s’ha considerat tradicionalment com a predel•la d’un gran retaule, però també podria tractar-se d’una gran taula situada en un refectori. El director del Museu Dr. Llorens, en el seu l’inventari de l’any 1965, escriu que : “Una explicació satisfactòria fóra la de procedir originariament de la Capella del Sant Cos de Crist del temple de Santa Maria de Solsona, en la que consta documentalment que l’any 1443 s’hi estava construint un nou retaule”.

Tot i ser una escena que ubicaríem al S. I, reprodueix una taula del S. XV, en la que destaca la vaixella de bols i plats de la sèrie de l’Ave Maria, procedent de Manises, i la representació d’animals domèstics sota la taula. 

L’ingrés d’aquesta pintura va ser en els inicis del Museu, cap el 1900, en època del bisbe Riu. Es va consolidar i retocar abans del 1945, any en que va anar al Palau de la Virreina (Barcelona), a l’exposició El arte en la Pasión de Nuestro Señor. L’any 1.985 es va tornar a restaurar per poder-la exposar a Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, al Palau Macaya, també a Barcelona. L’última vegada que va sortir del Museu va ser l’any 2012, quan es va cedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per a l’exposició Catalunya 1400. El Gòtic Internacional. Per aquesta exposició, membres de l’equip de restauració del MNAC van consolidar i retocar la pintura, condició indispensable per evitar-ne el deteriorament durant el seu trasllat, exposició i retorn.

 

Cista del cementiri de Solsona

 

Fins fa poc s’havia atribuït la seva autoria a l’artista lleidatà Jaume Ferrer I, però nous estudis per a l’elaboració del catàleg de l’exposició, fets pel seu comissari, Rafael Cornudella, ho posen en dubte, atribuit-ne l’autoria a Pere Teixidor, pintor també lleidatà.

 

El segon objecte que volem presentar és un collaret, d’època neolítica, confeccionat amb variscita, mineral de color verd utilitzat des de temps prehistòrics per confeccionar ornaments. Aquest mineral prové de les mines de Can Tintorer, a Gavà, considerades les més antigues de Catalunya. 

El collaret forma part de l’aixovar trobat a la Cista del Cementiri de Solsona.  Aquest enterrament es va descobrir durant les obres d’ampliació del cementiri de Solsona, l’any 1962. Destruït per la maquinària, les restes óssies recuperades corresponen a un mínin de tres individus. A més del collaret es van trobar dues destrals, dos ganivets de sílex i un fragment de penjoll. Aplanada la terra per un tractor, actualment no queda cap indici d’aquesta cista. Com ja enunciàvem la setmana passada, doncs, fa 5.000 anys l’indret on avui hi ha el cementiri ja havia estat un lloc d’enterrament!

Aquest  collaret es va cedir a l’exposició itinerant Joies de la Prehistòria, l’any 1991, organitzada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra, el Museu de Gavà i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i a l’exposició Xarxes. Diversitat i connexions fa 6.000 anys, organitzada pel Museu de Gavà i el Museu d’Història de Sabadell, l’any 2009, amb itinerància a diferents Museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

A finals del 2012, un dels capítols del programa de TV3 Odissees, dirigit pel periodista Enric Calpena, va tractar sobre les mines de Gavà. L’equip del programa es va desplaçar també a Solsona per filmar el nostre collaret de variscita, exposat a la Sala de Prehistòria del Museu. 

La setmana vinent donarem a conèixer les obres més sol•licitades en préstec del nostre Museu, algunes d’elles bastant desconegudes pel públic, com és el cas d’un parell de tapins, tipus de calçat femení, que ha viatjat a diverses ciutats, essent la més allunyada Toronto, al Canadà.
 

Collaret de variscita