Portada del programa de Corpus de 1964 Foto: ACS

Fa justament 50 anys, era Corpus i Solsona es trobava immersa enmig de la festa, amb la participació dels gegants i altres improperis.
El programa de la Festa d'aquell any mostrava a la portada el retaule del Sant Sopar del Museu Diocesà i Comarcal i com corresponia a l'època, 1964, estava redactat en castellà.
Els actes s'iniciaren la vigília, el dimecres 27 de maig, a les 12 del migdia, amb un repic general de campanes i gran tronada a la Plaça Major. El pregó de les festes va recòrrer els carrers de la ciutat amb l'acompanyament de la banda de música, gegants, cavallets, drac, mulassa, bou, àliga, aligons i altres elements.
El dijous, 28 de maig, era la festivitat de Corpus, i a les 9 del matí arribava el Montepio de Ntra. Sra. del Claustre i solsonins residents a Barcelona, així com diverses societats ocellaires, en visita tradicional a la ciutat. La caravana va ser rebuda a l'avinguda del Pont pels trabucaires.
A 2/4 de 10, la corporació municipal i demés autoritats de la ciutat es dirigiren a la catedral acompanyats de la banda de música i el conjunt folklòric.

Imatge dels gegants de Solsona que apareix al programa de mà de Corpus Foto: ACS

A 3/4 de 10 tingué lloc el solemne ofici religiós a la Catedral, i en acabar, a 2/4 de 12, l'exhibició de les danses a la Plaça Major sota la presidència de les autoritats, que vans er els gegants, ball de bastons, cavallets, ossos, nans, àliga, aligons i altres balls típics, segons deia el programa.
En aquells temps, els ballets acabàven força d'hora, i a la 1 del migdia ja s'oferia una audició de sardanes, que era seguida per un passacarrers dels gegants i altres elements folklòrics acompanyats del flabiolaire.
La processó de Corpus es feia a la tarda, per aquest motiu, autoritats i ajuntament sortien a les 5 de la tarda, i amb l'assistència del bisbe de Solsona, que llavors era Josep Bascuñana i Lopez, que 8 dies abans havia près possessió la diòcesi. La processó era assistida també pels elements folklòrics.
A les 7 de la tarda s'acomiadava les colles dansaires dels pobles de la comarca amb els trabucaires. La celebració es donava per finalitzada amb una audició de sardanes al Passeig Pare Claret.
Com a notes curioses, el programa esmentava que els trabucaires van vestits d'època de la guerra de la independència i feien ús dels mateixos trabucs que en aquell moment.
També destaca que les danses que exhibeix el conjunt folklòric són úniques a Espanya, i que el concurs ocellaire va tenir lloc al Café Cantábrico.

Ball de bastons a la Plaça Major a finals dels anys 60 Foto: Arxiu RESOL El Drac amb el fuet encès Foto: Arxiu Resol