
Dit amb paraules de l’autor: “hem de fer servir la llengua partint d’una implicació activa i inclusiva, considerant-la sempre com una casa d’acollida per als qui no la tenen com a llengua materna, amb creativitat, evitant-ne qualsevol refús gratuït, amb orgull i respecte -perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia- i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat; planerament, sense escarafalls”.
D’aquesta manera, serà fàcil respondre a les preguntes que tot catalanoparlant s’ha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua m’he d’adreçar a un desconegut a Catalunya?, com responc a algú que se m’adreci en castellà?, canvio de llengua o mantinc el català?, què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de l’interlocutor?
Quim Gibert és psicòleg i ensenyant. Col·labora en diverses publicacions i és un referent del corrent sociolingüístic crític català. Nascut a Arenys de Mar, fa 11 anys que resideix a Fraga on és organitzador de les Jornades de Dignificació Lingüística.