En el marc de la Festa Major de Solsona, el 7 de setembre a la tarda, l'Agrupació de Geganters de Solsona va celebrar un senzill acte de reconeixement a tots els balladors oficials del Drac dels darrers anys, una dotzena de geganters de diverses edats que han viscut la sensació de fer ballar aquesta imponent figura del folklore solsoní, que enguany compleix 325 anys.
L'acte va tenir lloc a la Plaça de la Biblioteca.
Texte sobre el Drac publicat al Programa de la Festa Major
Una icona de 325 anys
És un emblema de la ciutat i de la festa solsonina, majestuós, popular i enigmàtic... el Drac celebra 325 anys d’existència documental, tot recordant els actes celebrats ara ja fa vint-i-cinc anys.
Era la Festa Major de 1992 i en un marc incomparable, l’antic hospital Llobera, que havia estat restaurat recentment per ser la nova seu del Consell Comarcal del Solsonès. Es reunien els drac històrics de Catalunya en motiu de la commemoració dels 300 anys del primer document escrit sobre el nostre Drac.
Aquella presentació era un fet excepcional i històric. Una de les primeres mostres d’aquestes característiques va ser “El Gran Desfile del Fuego”, que va tenir lloc a Granollers l’any 1957, en motiu de les fires i festes de l’Ascensió, en la qual van participar principalment les comparses de foc de la Patum de Berga (les maces, la guita i els plens) i diversos dracs i colles de diables del camp del Penedès i del Maresme. Una mostra brillant de la imatgeria catalana, avui gairebé irrepetible, en la qual el Drac de Solsona no va participar. La primera mostra de la qual la figura solsonina sí que va formar part va ser la primera concentració de dracs de les festes de la Mercè de Barcelona, el 23 de setembre de 1979. Hi va participar el Drac de Solsona, conjuntament amb els de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, Olot i Sant Pere de Ribes; la Geltrú i altres bèsties com la Momerota de Mataró, la Cuca de Castellbisbal, la Cuca Fera de Begues i els balls de diables de l’Arboç i Vilanova.
Era l’inici de l’any 1992 quan l’Agrupació de Geganters i la regidoria de Cultura van programar un seguit d’actes per commemorar aquesta efemèride. Aquest binomi d’entitats va permetre, un any després, en motiu dels 400 anys de ciutat, la realització de l’exposició d’àligues històriques. En el transcurs de l’any es va realitzar una nova samarreta del Drac i la publicació d’un cartell commemoratiu, dissenyats per Jaume Cuadrench, tal com s’havia fet l’any anterior amb l’aniversari de la Mulassa; així com una exposició retrospectiva del fet geganter a Solsona a la desapareguda sala d’exposicions Tomàs Boix, que es trobava a l’actual seu de la Biblioteca Carles Morató.
L’any va tenir com a punt final l’“Exposició dels dracs històrics de Catalunya”, que va ser un referent en el panorama festiu català: s’havia vist poques vegades una mostra d’aquesta tipologia produïda a Solsona. La voluntat dels seus organitzadors va ser “seleccionar els llocs on tenien o havien recuperat el drac, amb prou antiguitat com perquè fos una representació viva d’aquestes figures de caràcter popular”. Hi van participar els dracs d’Igualada (1402), Manresa (1597), Olot (circa 1597-1602), Sant Quintí de Mediona (1863), Sitges (1922), Valls (1764), Vilafranca del Penedès (1601), Vilanova i la Geltrú (1833) i Solsona (1692) [les dates correspon a la noticia més antiga documentada de què es disposava l’any 1992]. Faltava, en aquella ocasió, el drac de la Bisbal d’Empordà, documentat des del 1704, considerada una de les tres obres més antigues d’aquesta tipologia al nostre país, juntament amb el de Vilafranca i el de Solsona.
L’exposició era presidida per la imatge del Drac de Solsona, com no podia ser d’altra manera, en una posició destacada: la figura estava penjada al mig de l’antic claustre sobrevolant la resta de dracs que l’acompanyaven. En un mateix àmbit es presentava un ampli ventall de les tipologies de dracs construïts a casa nostra que, segons la tradició local, eren realitzats amb diversos materials, des del vímet a Olot, o la fusta, en el cas solsoní, fins a la fibra de vidre, en els exemplars més moderns, com el de Vilanova i la Geltrú. La inauguració va tenir lloc el dia 5 de setembre a les 10 de la nit, a càrrec del solsoní Jordi Tasies i Planas, que va pronunciar una conferència amb el títol “Evolució històrica dels dracs”.
Poques han estat les ocasions els darrers vint-i-cinc anys en què en s’ha pogut tornar a veure mostres de dracs d’aquestes característiques, en algunes de les qual ha pres part la figura solsonina. Una de les més rellevants va ser la realitzada al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú en motiu dels 25 anys del Drac de la Geltrú, així com en la presentació de la còpia del Drac de Vilafranca del Penedès, l’any 2006, conjuntament amb el Drac de la Bisbal d’Empordà.
El Drac ha estat testimoni de mil i una històries. Amb la seva mirada enigmàtica, en el llarg d’aquests més de tres-cents anys, ha estat testimoni de fets molt diversos; com sobreviure un grapat de guerres –la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola–, i és, sens dubte, un dels màxims exponents, per no dir el millor, de l’esperit popular de la festa barroca a casa nostra.
Agrupació de Geganters de Solsona
