L'abril del 1951, Joan Miró va visitar el Museu de Solsona per conèixer la pintura mural preromànica de l'Orant de Pedret. L'encontre de l'artista amb aquest fresc és el punt de partida de 'L'Orant i Miró. Esperit mural', la nova exposició temporal del museu comissariada per Marta Ricart, que es podrà veure fins el 4 de juliol. Amb aquest pretext, la mostra vol reflexionar sobre els processos de treball de l'artista barceloní, així com la relació entre l'espai, l'obra i l'anonimat. La comissària de la mostra ha explicat que "no és una exposició sobre Miró, sinó que ens plantegem l'art mural des d'uns valors". "El mateix Miró explica que ell no fa pintura de cavallets ni per fer negoci. Ell vol estar amb la gent i amb l'espai", afegeix.

La comissària de l'exposició, Marta Ricart, explica que els orígens de l'exposició s'han de buscar nou anys enrere, quan va rebre la beca Pilar Juncosa de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca. El seu projecte es basava en investigar l'obra de Miró a partir del seu procés de treball. "A partir dels seus tallers, molts dels quals encara es conserven, em proposo investigar i entendre com ell creava", relata Ricart. Durant aquest procés, explica, ha tingut diferents "encontres", entre ells la descoberta de cinc fotografies que Enric Tormo va fer a Joan Miró durant la visita al Museu de Solsona l'any 1951 i que es poden veure a l'exposició.

D'aquesta manera, la proposta expositiva parteix d'aquest "encontre" entre Miró i el fresc de l'Orant de Pedret amb l'objectiu de "desgranar una sèrie d'elements comuns vehiculats als processos de creació murals". "Miró sempre explica que un dels seus puntals són els frescos romànics i, quan es troba amb l'Orant de Pedret, té un xoc", explica la comissària. "Ens plantegem qui troba a qui: si és Miró que troba l'Orant o és l'Orant que troba Miró". En aquest sentit, explica que l'artista "ja havia arribat a aquest tipus de representació per altres vies i, per tant, l'encontre amb l'Orant l'interpreta com un senyal, és a dir, que va pel bon camí". "Li dona molt de sentit el fet de trobar-se amb una manera de crear que té mil anys d'història", conclou.

L'exposició s'ha dividit en quatre àmbits que s'han repartit per diferents espais del museu: la sala d'arqueologia, la d'exposicions temporals, el sobreclaustre i la sala de Sant Vicenç de Rus. La mostra compta amb una vintena d'obres, a més de fotografies d'arxiu i materials bibliogràfics. El primer àmbit és el que explora la importància del recorregut i el viatge en la pintura mural. "Aquest primer àmbit es diu 'L'obra i el lloc' i explica la importància que té el fet de viatjar cap al lloc on es fan les coses", explica Ricart. Aquí s'hi poden veure fotografies d'Enric Tormo sobre les visites que van fer amb Miró a Tarragona, Cardona i la Colònia Güell, així com una instantània de Francesc Català-Roca.

El segon àmbit se situa a la sala d'exposicions temporals i inclou el gruix de la mostra. Aquí s'hi troba "l'encontre" de Miró amb l'Orant de Pedret. En aquesta sala s'hi exposen, per primer cop, els vuit fragments de l'esbós original del Mural del Sol per a la UNESCO -cedit per la Fundació Pilar i Joan Miró-. Fins ara, només s'havien exposat sis d'aquests panells al Museu Kunsthaus de Zúric. Els dos plafons que completen l'esbós són inèdits i es van trobar quan es va restaurar el taller de Miró a Mont-roig del Camp. El fresc de l'Orant també s'ha traslladat a la sala d'exposicions temporals per dialogar amb l'obra de Miró. A més, també s'hi pot veure l'esbós del mural per a IBM, de la Fundació Artigas, i la còpia facsímil de l'esbós del Mural de la Lluna, de la Fundació Maeght, entre d'altres.

El tercer àmbit s'incorpora dins del recorregut del museu i parla de l'anonimat i l'esperit col·lectiu de l'obra mural. "Per Miró l'obra col·lectiva és anònima. No importa la signatura de l'artista, sinó el fet de contribuir a quelcom més universal i col·lectiu", explica la comissària. L'itinerari finalitza a la sala de Sant Vicenç de Rus del Museu, que reuneix bibliografia i retalls d'hemeroteca referits a l'art mural. El visitant, a més, pot escoltar un fragment de l'entrevista del crític Georges Charbonnier a Joan Miró a la ràdio nacional francesa emesa el 19 de gener de 1951. Finalment, en aquest espai, també s'hi pot trobar un retall de diari on s'explica que l'any 1965 el mural de l'Orant de Pedret va viatjar a Nova York i el van confondre amb un quadre de Miró.