ACN Lleida .- Càritas ha atès durant l'any 2017 als bisbats de Lleida, Solsona i Urgell 9.627 persones directament, tot i que s'hi han beneficiat en total 26.303 que formen part del nucli familiar de les persones que han rebut les ajudes. Aquesta xifra és inferior a la de l'any anterior, quan es van atendre 13.973 persones. La causa principal d'aquest descens és la cronificació de la pobresa, que ha fet que les persones ateses per la institució requereixin un seguiment més personal, més exhaustiu i més ajudes, ja que en molts casos es tracta d'aturats de llarga durada i les demandes que es fan són múltiples. "No tenen prou amb un ajut sinó que necessiten una atenció integral i un acompanyament a llarg termini", ha explicat el director de Caritas Diocesana de l'Urgell, Josep Casanova, durant la presentació de la memòria de les tres Càritas corresponent al 2017, i ha posat com a exemple que nens que atenien abans quan eren menors, els atenen ara d'adults i molts ja amb fills. Casanova ha alertat de l'escassetat de recursos i el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha fet una crida a la implicació i solidaritat de tothom, des d'entitats o administracions fins a cadascun dels cristians que formen part de la comunitat.
L'atenció de Càritas s'ha fet a través de 71 punts d'atenció en centres i parròquies d'arreu del territori i a través de tres empreses d'inserció i tres fundacions en làmbit laboral a Solsona i a Cervera. En total s'han invertit en tasca d'inserció socio-laboral 2,5 milions d'euros entre les tres diòcesis i 2,5 més en acció social. La xarxa de Càritas està formada per 1.354 voluntaris i 56 persones contractades.

Casanova ha explicat que a nivell català hi ha un 22,5% de taxa d'exclusió social, que puja fins al 26% en menors, al 25% en famílies dependents i al 45% en persones transgèneres. A més, un 25% de les famílies més pobres va presentar un patrimoni negatiu de 1.300 euros. Alerta també que el 27% des contractes son de menys de 7 dies, qual al 2007 eren el 15% i que actualment el 50% de persones a jornada parcial voldrien treballar més hores. Destaca també que només es destina el 1,3% del PIB a la família mentre que a Europa és del 2,2%, que només un 2% d'habitatges estan destinats a habitatge social quan la taxa hauria de ser del 10% i que 1 de cada 3 pensionistes cobra menys de 800 euros al mes. A més, alerta que darrere d'aquestes xifres hi ha persones i patiment.

Segons Casanova, si es vol transformar la societat, cal sumar i el compromís de tothom. "Si només atenem persones extremadament pobres, el nostre risc és convertir-nos en un caixer automàtic d'ajudes", alerta, i proposa "apostar per l'acompanyament com un eix vertebrador de la nostra acció i per l'economia solidària que posa al centre la persona". Alerta també que les desigualtats s'estan enquistant. "Les portes de la feina continuen tancades per molta gent, el deute en moltes famílies els ofega i gent amb feina no arriba a finals de mes".

En aquest sentit, la cap de programes de Càritas Diocesana d'Urgell, Marta Fortuny, ha alertat de la cronificació de la pobresa. "Les demandes que fan les persones que ho necessiten són múltiples i no tenen prou amb un ajut sinó que necessiten una atenció integral i un acompanyament a llarg termini", explica. "Tenim nens que ateníem quan eren menors i ara els atenem quan son majors d'edat i han creat una família", exemplifica. És per això que el projectes de Càritas "es van adaptant depenent de les realitats amb l'objectiu de poder acompanyar les persones". "Hi ha realitats que no s'arreglen amb roba i aliments", posen de manifest.