Tres negocis solsonins han estat distingits per la seva trajectòria als Premis nacionals als establiments comercials centenaris que atorga la Generalitat de Catalunya. Es tractaria de Cal 65, Ganivets Pallarès i Ca l'Adroguer Nou.

Aquests premis distingeixen els establiments i mercats municipals en actiu, que al llarg de més de cent anys han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats de compra de la ciutadania que s'han anat produint al llarg de la seva trajectòria professional.

En la categoria d'establiments centenaris, el reconeixement ha estat per l'espardenyeria Cal Seixanta-cinc i la Ganiveteria Pallarès. I com a establiment de més de 150 anys, Cal Adroguer Nou.

L'entrega dels premis, que arriben a la seva 20a edició, és prevista de cara al proper 17 de novembre, al Palau de la Generalitat.


[h3]Cal Seixanta-cinc[/h3]
Pels voltants del 1920 en Joan Caelles Sanmiquel va posar-hi una botiga al carrer Terceries, 7. Era un "tot a 65 cèntims" de pesseta (una mica més de dos rals i mig) i avui 0,004 cèntims d'euro. És la botiga que actualment coneixem per "Cal 65".

Havia heretat la casa i va muntar un negoci d'espardenyeria, de soles i d'envetar les espardenyes de set brencs. Les soles es fabricaven d'espart, de cànem i de jute.
La Mercè Caelles Solà va continuar amb el negoci, però va deixar de fer les soles per espardenyes, dedicant-se sols a envetar-les, feina que en la actualitat està seguint la Maria Carme Grifell Caelles, tercera generació de Cal 65. (Extret de MOTS I RENOMS DE CASES DE SOLSONA i la seva història.)

[h3]Ganivets Pallarès[/h3]
La indústria del ganivet és una tradició solsonina que es remunta al segle XVI. L’empresa Pallarès, fundada l’any 1917, és actualment l’únic testimoni de la important industria ganivetera de Solsona. Aquesta indústria va viure el seu moment de màxim esplendor durant el segle XVIII, on la ciutat de Solsona disposava de 24 tallers de ganiveteria, agrupats a la Confraria de Sant Eloi, patró dels ganiveters. Al segle XIX, a la ciutat hi havia 8 tallers de ganiveteria i a principis del segle XX n’hi havia 12, encara basats en el treball artesanal i la majoria de les quals van deixar escapar l’oportunitat de modernitzar-se.
En aquest context d’incertesa va néixer l’empresa Pallarès de la ma dels germans Lluís i Carles Pallarès i Canal (l’oncle del Lluís ja era ganiveter), que aviat es va caracteritzar pel bon tremp i el bon esmolat dels seus ganivets, que venien a tota la comarca del Solsonès i a les províncies de Barcelona i Girona.

A la dècada del 1960 passen a davant de l’empresa els germans Jesús i Juli Pallarès i Moncunill, fills d’en Lluís. Comença la modernització de l’empresa i l’ampliació del seu mercat a la resta de Catalunya i a tot Espanya. A mitjans de la dècada de 1980 tans sols queden 2 tallers de ganiveteria i a principis dels anys 1990 tans sols en queda una, Ganiveteria Pallarès. A principis d’aquest segle passa a davant de l’empresa la tercera generació. Continua la modernització i l’adaptació a les noves tecnologies i s’amplia el mercat cap a França, Suïsa, Alemanya i a diferents països a l’Amèrica del Sud.
Durant tota la seva trajectòria, Ganiveteria Pallarès ha tingut i té cura dels materials emprats, sempre buscant la màxima qualitat, i ha tingut i té com a objectiu principal la qualitat en el tall, per això tots els ganivets s’esmolen a mà. Malgrat totes les dificultats, Pallarès, amb esforç i treball constant, ha sabut adaptar-se als nous temps, sense renunciar als seus orígens en la tradició ganivetera artesanal de la ciutat de Solsona.(Extret de la web de Ganivets Pallarès)

[h3]Ca l'Adroguer Nou[/h3]
Hi ha un rètol a la botiga emblemàtica del carrer Sant Cristòfol, 11 que hi posa CASA ADROGUER NOU   FUNDADA L'ANY  1870.
És la botiga més antiga de Solsona i també una de les més antigues de Catalunya com a drogueria.

Fins l'any 1870 en Francesc Feu Roma  tenia la botiga en règim de lloguer en el local on ara està  Ca La Carme, al carrer Sant Miquel. Aquell any van comprar la casa  i  van posar-hi la botiga de Casa Adroguer Nou on és actualment. Es Adroguer Nou, com el Carnicer Nou, o bé el Botiguer Nou perquè eren botigues que s'establien de nou, i d'aquí el renom.
Va ser el seu fill, en Francesc Feu Villaró, qui, farà uns 95 anys, va modernitzar la botiga fent-la d'estil modernista. I així és com es conserva actualment.

El Valentí Feu Font és el qui va donar una embranzida amb la pastisseria, mantenint en tot moment l'esperit de botiga de drogueria i queviures.
En Valentí també fou un molt bon pintor, com a bon artista que era. 
Va rebre el premi Signum concedit per la fundació Francesc Ribalta a tota la trajectòria personal, professional  i familiar de la Casa Adroguer Nou.

Posteriorment, el seu fill en Francesc Feu Boix i la Maria Àngels  continuaren amb el negoci familiar mantenint, quasi, quasi, la mateixa essència i esperit que portaven els seus avant-passats. I des de fa pocs anys, la Daniela Alina n'és la responsable de l'establiment, que ha adaptat el negoci a botiga, vinoteca-degustació.
(Extret de MOTS I RENOMS DE CASES DE SOLSONA i la seva història.)