El Ple del Consell Comarcal del Solsonès sotmetrà a votació, en la sessió ordinària d’aquest dijous, la concessió del Premi Signum a l’historiador Ramon Planes Albets (Solsona, 1958), una de les figures més destacades en l’estudi de la història i el patrimoni cultural del país, i autor de més de dos-cents treballs de recerca.
Planes es va formar a la Universitat de Barcelona, on va estar vinculat entre els anys 1977 i 1987 com a estudiant i investigador. Ell mateix reconeix com a mestra de referència la historiadora Eva Serra i Puig. Del 1987 al 2025 ha exercit com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, desenvolupant la seva trajectòria a la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.
La seva dedicació a la recerca històrica i al patrimoni s’inicià a Solsona, col·laborant amb el seu pare en la creació i organització del Museu Etnogràfic del Solsonès (1971). Arrelat a les nissagues solsonines de Planes i Albets, l’autor identifica en aquesta tradició pagesa i menestral els fonaments de la seva defensa de la cultura, de la terra i del treball.
Una obra extensa i referencial
La seva producció historiogràfica abasta principalment els segles XV al XX i incorpora aportacions en camps tan diversos com la història econòmica i agrària, les indústries rurals als Països Catalans, la història de l’art i del patrimoni cultural català, la història dels arxius públics, la protecció del patrimoni, el mercat antiquari o els conflictes de competències culturals entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya.
Una part destacada de la seva tasca, desenvolupada al llarg de més de quaranta anys, s’ha centrat en la història de Solsona i del Solsonès històric, estudiant-ne l’evolució econòmica i sociodemogràfica, la indústria urbana, les nissagues locals i personatges rellevants, entre els quals destaca la recuperació biogràfica de la mare del pintor Antoni Viladomat.
Els seus estudis sobre patrimoni artístic han estat incorporats en obres de referència com Catalunya Romànica, L’Art Gòtic a Catalunya i Joies del Barroc Català. Paral·lelament, ha contribuït decisivament a la recuperació dels arxius públics de la ciutat, especialment els fons notarials i municipals, fins a la constitució de l’Arxiu Comarcal del Solsonès.
