L’estiu de 1977 es va gestar el club. Aprofitant l’interès que hi havia en diversos nois i noies, es va convidar a Francesc de Puig Viladrich, un jove entrenador de Manresa, per fer uns entrenaments destinats a un grup de nois i noies que tenien d’entre 14 i 18. Llavors era mestre del col·legi Badia Solé de Manresa i més tard tindria una destacada trajectòria com a entrenador i federatiu en el món del bàsquet català, i ha estat durant molt anys director del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat (1995-2011). Actualment és Secretari de la Federació Catalana de Basquetbol. La col·laboració de Francesc de Puig es va mantenir aquells primers anys i va tenir un paper destacat també en la formació dels primers entrenadors.
Després dels entrenaments estivals, per la Festa Major es va celebrar un torneig quadrangular entre els quatre equips informals masculins que hi havia en aquell moment a la ciutat: el “Piensos Bages”, el “Castellvell”, els “Red Club Basquetbol” i el “Xarops”. Llavors es va acordar constituir un club oficial de basquetbol. De fet, es va formar amb l’aportació d’esportistes dels quatre equips que hem mencionat.
A partir d’una reunió inicial, la Neus Closa (professora d’educació física de l’Escola de Formació Professional “Castellvell”) i en Joan Viladrich (un dels pioners del bàsquet a Solsona i exjugador de l’equip “Cervezas el Àguila”, que havia sorgit el 1966),  van aconseguir que en Josep Vila, que era aficionat a aquest esport i seguidor del Club Joventut Badalona, assumís la presidència del nou club que s’estava formant.
Es va preparar els estatuts i el 15 d’octubre de 1977 es va fer al saló de sessions de l’ajuntament de Solsona l’assemblea constituent, formada per 50 socis fundadors. Aquell dia va néixer el CB Solsona oficialment com a club de bàsquet.
A l’inici es va utilitzar com a local social el Forn de cal Camps, a la plaça del Camp, i la primera junta directiva per a la temporada 1977-78 va quedà constituïda de la manera següent:
President: Josep Vila
Vicepresidenta: Neus Closa
Tresorer: Pere Riu
Secretari: Joan Carol i Gilibert,
Vocals: Àngel Solé, Joan Caelles, Joan Viladrich, Anna Camps i Francesc Rodriguez Castillo.   
Per al disseny de l’escut del club es va fer un concurs i va resultar guanyadora la proposta d’en Manelet Casserres, que s’ha mantingut fins avui en dia, que es va imposar als dissenys presentats per Jaume Cuadrench, Jaume Roure i Jaume Vantolra.
Pel que fa a l’equipació del club, calia triar el color de la samarreta i dels pantalons. Es va acordar descartar els colors dels equips a partir del quals s’havia format el club. Tot i així, Ramon Alsina, patrocinador del “Xarops”, va oferir pagar les samarretes i els pantalons amb la condició que juguessin totalment de blanc. La majoria d’esportistes i familiars no van estar d’acord, ja que era una equipació que s’associava massa al Reial Madrid. Finalment es va acordar que el color de la samarreta seria taronja, el color de les pilotes de bàsquet, i el dels pantalons negre amb ratlles taronges. Però a les primeres equipacions que es van comprar, que va fer la marca Santillana, es van equivocar i van fer els pantalons taronges enlloc de negres.
En aquella primera temporada, el CB Solsona va participar en el campionat provincial de Lleida de basquetbol amb dos equips juvenils:
Masculí
Entrenador: Ramon Pera Caball
Jugadors: Francesc Rodríguez, Xavier Jounou, Jordi Comas, Antonio Moya, Joan Vilaginés, Lluis Comellas, Xavier Vilaseca, Joan Moreno, Francesc Josep Rodriguez, Josep Armangol, Pere Riu i Valentí Vilaginés.
Va acabar la temporada en la tercera posició del campionat.
Femení
Entrenadors: Neus Closa i Joan Caelles
Jugadores: Pilar Bonvehí, Anna Camps, Montserrat Jounou, Àngels Sala, Dolors Andreu, Dolors Serra, Núria Rius, Immaculada Garrabou, Carme Ribalta, Teresa Moreno i Claustre Flotats.
L’equip va guanyar el campionat de la lliga provincial de Lleida i va jugar les fases de sector del Campionat de Espanya a Figueres del 20 al 23 d’abril de 1978, on van perdre de forma clara els tres partits que jugats, contra l’AD La Casera de Figueres, el CB Cibes Peter Pan de Barcelona i el San José Obrero de Mallorca,  
L’any 1977 Solsona no disposava de cap pavelló i els dos equips del club entrenaven i jugaven els partits al patí del Col·legi Lestonnac (l’actual Arrels Primària), que cedien les monges. Com que no hi havia vestidors els esportistes s’havien de canviar a les aules. En alguna ocasió havien hagut de retirar la neu per poder jugar a bàsquet. Es va organitzar una manifestació davant de l’ajuntament per reivindicar la construcció d’un pavelló municipal. La demanda va ser efectiva ja que la primavera de l’any següent es va iniciar els treballs per a la construcció de l’actual pavelló vell.