El grau de canvi que comporta el pas del temps, el notem especialment quan passen coses que hauríem dit que mai passarien. Es igual l’àmbit, sector o espai del que parlem. El món canvia a una rapidesa mai imaginada i costa fer-se a la idea que normalitzem el que no era normal. Ara mateix, alguns es posen les mans al cap perquè un munt d’institucions funcionen sense un pressupost aprovat, en temps i forma. Quan dic en temps i forma, vull dir que ajuntaments, CCAA i lògicament el Govern central, hauria de disposar d’un pressupost per aquest any, aprovat i publicat abans d’acabar l’any passat.

Però no, ni allà ni aquí, s’han fet els deures, i tanmateix es van prenent decisions com si res no passés. I si passa, és perquè és molt diferent disposar de pressupost que no tenir-ne i tapar forats amb formules financeres i creditícies, de major o menor, creativitat. Dit això, tot indica que aquesta anomalia ha vingut per quedar-se un grapat d’anys, a la vista de la por a decidir o a comprometre’s que tenen alguns partits. Altres, simplement tenen por que donar una eina com aquesta al govern de torn, li permetrà fer una bona gestió com per recollir els fruits a les eleccions següents. No es pensa en la gent, sinó en el partit. I així ens va. 

Però, el títol de l’article vol anar molt més enllà d’aquestes coses, importants, però petites, al costat d’altres molt més extraordinàries i totalment fora de l’imaginari, personal i col·lectiu. Algú podia imaginar que Rússia envaís Ucraïna, pensant que en un instant se la faria seva? Parlem del segon exèrcit mundial contra un país que tenia un exèrcit molts llocs enrere, i tanmateix li ha plantat cara amb destrosses considerables. 

Tampoc ningú imaginava que Israel podés patir un miserable i sanguinari atac per part del grup terrorista Hamàs, i que aquesta actuació desencadenés ja no un escarment, de grans proporcions, sinó donés sortida a posar en marxa una actuació dirigida a construir el Gran Israel, amb la necessària aniquilació de tot el poble palestí. Més de dos anys de massacres contra tot i contra tothom, siguin nens, dones o població civil, en general. Israel està cometent un genocidi, per ocupar tot el territori de Gaza i alhora la Cisjordània. Mai podíem imaginar tanta maldat, per part d’un poble que va patir l’holocaust. 

I tot plegat no seria possible si en els EUA no hagués reaparegut Donald Trump, amb unes idees i unes formes impròpies d’un governant. Faria riure si no fos el responsable de l’exèrcit més potent del món i d’un país que domina una part important de l’economia mundial. En comptes de protegir i participar en la política mundial, s’ha convertit en un prepotent que imposa les seves condicions, malgrat ni ell mateix tingui clar quines conseqüències tindran. Es una mostra clara de la deriva autoritària del seu govern que modifica els equilibris mundials i comportarà la decadència dels EUA. Res és innocent ni passatger. Els errors es paguen i la història passa comptes. Recuperar el prestigi i la confiança costarà enormement. 

De tornada a casa, tampoc mai hauríem imaginat tenir un partit com VOX, capaç de dir les més grans bestieses pensant seran cregudes i seguides per una majoria d’espanyols. Han tret notables resultats, en alguns indrets, però en algun moment perdran tot el guanyat. El que sí han aconseguit és arrossegar el PP, fins extrems mai vistos. Ja res ens estranya ni ens sorprèn d’un cap d’oposició capaç de mentir, falsejar i enganyar de forma ja habitual. I al mateix temps impedir qualsevol acord d’Estat. S’ha guanyat continuar a l’oposició per molts i molts anys.