Poc podíem imaginar que un país aliat, podés suposar una amenaça per a la integritat d’una part de la UE, com és Groenlàndia, la Kalaallit Nunaat, amb llengua nativa. Un territori immens de 2.166.086 km2, amb una petita població de 56.831 h.( 2025), amb autogovern des del 21 de juny de 2009, formant part del Regne de Dinamarca ( UE).
La tranquil·litat que donava disposar d’un aliat / protector com els EUA, ha donat pas a un autèntic malson , en el qual tot és possible, una vegada Donald Trump ha considerat que pot fer i desfer, segons caprici, interessos personals o públics, i ús indiscriminat de la força, si fa falta.
Es la pitjor mostra de prepotència, portada al darrer extrem. Res de simulacions ni respecte per les lleis internacionals i les integritats territorials. Si interessa un país, uns materials o una situació estratègica, s’agafa, i ja està. Considera el seu país tant potent, tant ben armat que no tem reaccions de similar alçada. Així, doncs, endavant i anem de pressa que ja només em queden tres anys de mandat.
Vist el que ha succeït amb Veneçuela, similar acció es pot produir a Cuba, Colòmbia, i perquè no a Groenlàndia. Ja no és un somni, sinó pot esdevenir realitat. Què fer davant un repte d’aquesta magnitud ? Tot, menys quedar-se quiet. No es pot permetre, ja no la invasió, usurpació o ocupació d’aquest territori, és que no se li pot permetre continuar pensant que pot dur a terme aquesta amenaça. O som aliats, o no ho som.
Si ho som, el respecte , és obligat. I si no ho som, ens hem de preparar per evitar una actuació com aquesta. I s’ha de fer sense manies, i sense més retards. Si convé, un consorci d’Estats de la UE, ha de posar-se d’acord per no solament donar recolzament total a Dinamarca – Groenlàndia, sinó fins i tot implantar bases militars conjuntes, per deixar clar que és territori de la UE i com a tal ha de ser protegit.
Aquest desplegament no s’ha de fer pensant en un enfrontament armat, només faltaria, però sí en que està sota la protecció civil i militar de la UE. Que qualsevol atac, qualsevol intent d’apoderar-se’n, afectaria la totalitat de la UE. Cert que perdut el nord, Trump podria comparar la potència militar pròpia i la dels altres, però no és el mateix enfrontar-se a un país llatinoamericà que fer-ho al conjunt de la UE.
En un cas com aquest, el Congrés i Senat dels EUA hauria d’exigir suspendre qualsevol acció i portar la reivindicació on correspon. Trump, ha de fer atenció a les eleccions de meitat de mandat, que es van acostant i que potser faran canviar el vot de milions de persones que veuen en la seva persona, no al president somiat, sinó a un egòlatra descontrolat. Si la riquesa dels EUA ha de venir de la mà d’invasions i trencaments de l’ordre mundial, no pot acabar bé. I la millor manera de frenar tanta bogeria, és retirant-li la confiança donada.
En qualsevol cas, nosaltres els europeus hem d’aprendre la lliçó viscuda i actuar en conseqüència. En aquest apartat, considero digne d’elogi el magnífic paper del nostre president, Pedro Sánchez, en totes les qüestions en que s’han vulnerat els drets internacionals. Aquesta és la via que s’ha de seguir i implementar amb les mesures adequades.