Són un espècimen social que acostuma a deixar-se veure poc a la llum del sol i que actua en la fosca de la nit per pertorbar l’ambient de silenci i alterar el son dels qui treballen o simplement volen descansar o els qui reposen de les emocions que pot portar, per exemple, una festa major o qualsevol altra festa que les motivi, puix que els paios acostumen a fer-se sentir les nits que porten una excitació en l’ambient. Els integrants d’aquestes entitats són xicotots que de moment no tenen res de noble i de profitós a fer en la vida, i no s’hi  miren a malmetre la dels altres.

    Ho dic no perquè jo n’hagi estat víctima, sinó perquè la nit abans de la festa major del poblet on visc els efectius d’un pati de jocs per a la mainada, gronxadors, escaletes d’acrobàcia, tobogans, aparegueren fets malbé de mala manera i pràcticament sense poder ser reparats d’immediat, puix que ja ha transcorregut un mes del desastre i pals de suport del transversal d’on pengen els gronxadors i el rossolador que tant estimen la canalleta continuen absents i tan sols resta sencer allò que no pogueren mutilar fàcilment. Mireu si en són d’herois, mireu si en són de gloriosos, no us oblidéssiu pas d’aplaudir-los! I no diguem si hi ha una “heroïna”, o algunes “heroïnes”, al volt que se n’embadaleixin.

   Francament, la cosa ja passa de taca d’oli. Pals i bigues estellats i arrencats del sòl on es clavaven. Jo no sé com hi reaccionen els de l’ajuntament i què hi fan. Però em creuria que això hauria de ser castigat severament i ensenyar a aquesta fauna, que només es mou de nit per fer mal, que els béns del comú es respecten i no es destrossen, com els béns de qualsevol ciutadà. Al meu parer hi hauria de prendre part la policia per investigar i tancar a la presó aquesta mena d’herois i passar-los la factura de les reparacions. No costaria tant localitzar-los per allò que són uns quants, que s’animen a ser cafres els uns als altres, i fins és possible que n’hi hagi barrejat algun del mateix poble, a qui no costaria xerrar... Algú que els sentí de nit em diu que els sentí que enraonaven en castellà i que no se sap pas d’on surten ─i aquesta persona que m’ho diu no té res de racista.

   I si no hi ha cop de bastó, l’any que ve hi tornarem a ser. Ens agrada el jovent alegre, i fins si voleu terrible, però que hi hagi un seny, que s’esmercin en tantes gràcies com vulguin, però que no perjudiquin ningú, que respectin allò que és públic i no siguin una nota negativa. I si no hi ha tacte, i sí barroeria i vandalisme, garrotada i a la garjola.

Pere Ortís.