Eines contra el foc

"Però, com a gran força auxiliar, nascuda a partir dels incendis de 1986, disposem de 307 ADF, que agrupen 669 municipis, i cobreixen prop del 87% del territori català, amb 6.000 voluntaris, preparats per sortir, degudament preparats, formats i equipats"

18 d’agost de 2025

Portem dies amb el cor encongit i temorosos que tot el que veiem en terres, més o menys llunyanes, no arribi fins aquí. En qüestió de focs, ningú pot creure tenir les eines suficients per a fer-hi front. El canvi climàtic, si algú no se’l creia, ara té amplis exemples de que existeix i produeix situacions i destruccions com mai ens havíem imaginat. 

I no s’hi val a improvar ni a lluitar-hi amb eines insuficients o poc adequades. Ens posem les mans al cap quan veiem imatges de com s’ataca el foc, en territoris que haurien d’haver après la lliçó i haver fet els deures per poder-los combatre amb molts millors condicions. 

Això, em permet exposar la visió i feina feta a Catalunya, des del llunyà 1986, en que el país va patir calamitats que tots encara recordem. En un sol any, tinguérem 563 incendis, que van cremar un total de 65.811 hectàrees. Superficies immenses que ara veiem es poden destruir en només 3 o 4 dies, degut a situacions extremes.

Però, si d’aquells incendis vam aprendre una lliçó, és la d’estar millor preparats, formats i equipats. Fou arran d’aquells desastres que es va crear el programa FOC VERD, amb la contractació d’un crèdit de 1.518 milions de pessetes, per part del Govern de la Generalitat. Fou quan es varen implementar un gran nombre de mesures de prevenció i alhora, s’acordà la creació de les ADF ( Agrupacions de Defensa Forestal). 

Però, també quedà clar que el Cos de Bombers, i amb ell el de guardes rurals havia de créixer i fer-se fort com per estar preparat per entomar les responsabilitats d’actuar amb la màxima rapidesa i eficàcia. No és el que veiem en diverses CCAA, que mostren unes condicions i carències inexplicables. Han tingut temps, i no han fet els deures. Només cal reclamar que tota la feina que no s’ha fet, es faci a partir d’ara, a ritme accelerat. Un país no pot tenir deficiències com les que veiem cada dia en els mitjans de comunicació. 

I és que recordo que a Catalunya tenim (2025) , un cos de bombers amb 2.811 efectius, distribuïts en 145 parcs. Barcelona capital a part, perquè té cos propi. Però, com a gran força auxiliar, nascuda a partir dels incendis de 1986, disposem de 307 ADF, que agrupen 669 municipis, i cobreixen prop del 87% del territori català, amb 6.000 voluntaris, preparats per sortir, degudament preparats, formats i equipats. 

I no només això, queda clar que les tasques de prevenció son essencials, i no podrien actuar tots aquests efectius si no trobessin camins rurals i pistes forestals en les degudes condicions de circulació per arribar a tot arreu. I pel camí ,multitud de dipòsits d’aigua, per a poder carregar els helicòpters o els camions de bombers o de les ADF. I ara, cada vegada més, hidrants posats a les xarxes d’aigua dels pobles, degudament senyalitzats, com a punts per emplenar cubes i cisternes. 

I tots plegats, amb emissores i equipament adequat per intervenir a primera línia, sempre sota el comandament dels responsables de cada intervenció. En resum, si mirem enrere, podem dir que vam aprendre la lliçó i que ara son molts els que en poden prendre nota, per implantar-ho a casa seva. Contra el foc no s’hi valen improvisacions ni mitjans inadequats. Es necessiten eines, preparació i formació, cada vegada més especialitzada. Si algú ho dubtava, ho pot veure cada dia, arreu del país.