Haver abandonat determinades polítiques, produeix efectes molt negatius, quan es comprova la seva necessitat. Es el que ha passat en matèria d’habitatge de protecció oficial, destinat a lloguer assequible. Amb excuses diverses, en mig de crisis, una de les primeres reaccions fou abandonar a la seva sort als ciutadans, sense habitatge propi.
Si això passava a les ciutats, en els pobles, la gent anava marxant i quedaven cases i pisos abandonats, sense ningú que tingués interès en mantenir-les i encara menys, en rehabilitar-les, perquè no eren rendibles. Han passat els anys, molta gent ha estat foragitada de les ciutats, i han vingut a buscar refugi o jubilació, en els pobles. I els pobles no estaven preparats per un retorn de l’activitat immobiliària, fora dels més turístics.
Actualment, hi ha una carència generalitzada d’habitatge de lloguer, en la majoria de pobles petits i mitjans de Catalunya. Per contra, hi ha multitud de cases i pisos, vells i abandonats que no tenen la utilitat que podrien tenir, i donen una pobre imatge d’algunes parts d’aquests pobles. Què fer ?
Doncs, sacsejar el panorama i anar per feina. Aprofitar aquest moviment de retorn cap als pobles, per rehabilitar cases i pisos, i oferir-los als interessats. Fàcil de dir, però complicat i lent de fer. Certament, però si anem perdent temps en debats i discussions, encara serà pitjor. Toca posar-se les piles i buscar solucions diverses. No úniques, ni massa limitades.
Les peticions fetes al Govern de la Generalitat, des de diferents àmbits, però molt especialment des del municipal, han donat els seus fruits, i ara el Govern ja no parla només d’habitatge en ciutats, sinó també en pobles. I no solament això, sinó que posa mitjans econòmics per a fer-ho realitat.
Fa uns dies, la Consellera Paneque, des del municipi de Planoles ( Ripollès) va anunciar un Pla immediat, amb un primer fons de cinc milions, però ampliable fins a vint, per tal que tots aquells municipis de menys de 5.000 habitats que vulguin emprendre actuacions de rehabilitació de cases i pisos, ho podran fer, acollint-se a ajuts diversos.
He de dir que en els darrers mesos, molt ajuntaments petits, han emprès accions i actuacions per a comprar, primer, i rehabilitar després, algunes cases emblemàtiques del poble o d’altres que estan en molt males condicions. Han decidit tirar endavant promocions públiques, a la vista de que no n’hi ha de privades. O son molt escasses.
També les Diputacions, especialment la de Barcelona, ha entrat en aquest àmbit, amb ajuts a la compra, primer i a la rehabilitació, tot seguit. A hores d’ara, conec ja una dotzena de pobles que disposen de les primeres promocions d’habitatge públic, destinat a lloguer assequible. Es una magnífica via per facilitar l’arribada de nous habitants, i alhora donar utilitat a un bon nombre de cases i pisos abandonats.
Vist l’interès i participació, queda clara la necessitat de pressupostos a la Generalitat, com per garantir partides anuals, destinades als ajuntaments petits. Lògicament, al costat dels grans, però ara i aquí, ningú havia pensat en els petits. Doncs sí, amb suficient diner, podrem rehabilitar cases i parts dels pobles que ben falta els fa.