Molt sovint quedo parat, per la lleugeresa amb que es parla d’immigració, per part d’articulistes, opinadors i tertulians, en qualsevol mitjà de comunicació, sense prèviament haver contrastat mínimament les informacions. 

Es donen per bones, actuacions i situacions que no son certes o només parcialment, de manera que qui les escolta s’emporta idees molt diferents a la realitat. Això, fa créixer la desconfiança o la por, davant futurs imaginaris que no tenen cap fonament. 

La realitat és la que és, i passa necessàriament per encaixar les actuals i futures onades d’immigrants, a semblança de com es va fer en els anys 60 o 70. Cert que en aquells moments la immigració provenia d’altres regions i era més fàcil d’assimilar perquè canviava la llengua i alguns costums, però no elements històrics com la religió, vestimenta, gastronomia, ni costums i tradicions, compartides. 

Per tant, queda clar que ara, les arribades son de persones de terres més llunyanes, amb diferències notables, respecte les nostres arrels i costums, però dintre de vint o trenta anys ens ho mirarem amb la fredor i tranquil·litat amb les que ara parlem de les d’aquells anys. Qui no té un amic, familiar, parent o company de treball, nascut en altres regions ? Qui no té una parella o parelles de fills o familiars directes que no provinguin de les zones tradicionals de migració ? 

Ja no son novetat ni problema aquestes barreges de procedències, usos i costums, i fins i tot de llengua. S’han acollit i assimilat sense més problemes ni conflictes. Formen part del nostre paisatge quotidià. Doncs bé, estem ja veient similars situacions amb persones de procedències més llunyanes. Segur que si pensem una mica podríem ja donar noms de persones que s’han emparentat amb les més diverses i estrambòtiques procedències. 

Personalment, conec aquesta diversitat i es porta bé, combinant multitud d’adaptacions de tota mena fins arribar a un bon equilibri de convivència. La diversitat no s’ha convertit en problema perquè se li ha buscat solució, i el més important, s’ha trobat.

No hi ha res de nou en les noves onades d’immigració si no és que algunes ens arriben en condicions molt precàries. Però totes, venen donades per la necessitat de fugir de guerres o conflictes, o per necessitat econòmica. Venen, doncs, a treballar per a poder enviar diners a casa i algun dia poder fer venir una part de la família, per fer vida aquí, per sempre més. Altres, podran retornar si a casa seva les coses han canviat tant, com per oferir bones esperances de vida. 

I d’aquí que tothom vingui en so de pau i tranquil·litat, i no vulgui causar cap enrenou. Només uns pocs poden quedar fora de la llei i l’ordre per causes diverses. Son els que han de ser apartats perquè no destorbin els altres. Aquests pocs, no poden embrutar la trajectòria de tots els altres, i això és el que ha de quedar clar en tots els fòrums on es debat sobre immigració. Mai es pot prendre una part pel tot, sobretot perquè estem parlant de casos molt aïllats que tenen solució. Es aquí on intervé la seguretat i la Justícia, a les quals hem de demanar major eficàcia i celeritat, però no contaminem aquest debat, amb altres que no hi tenen res a veure.